Els programes de les festes patronals són el perfecte testimoni de com han anat evolucionant aquestes al llarg dels anys. El de les Festes de Gràcia d’ara fa 100 anys, és a dir, de 1924, va estar marcat pel centenari del naixement José Anselmo Clavé i l’obertura del carrer que avui dia du el seu nom.
134 anys d’història
El 1924 ja feia 34 anys que se celebraven les Festes de Gràcia. Amb el pas dels anys, les activitats i els actes han anat evolucionant. Cent anys enrere, però, ja es podien apreciar els elements que avui dia són els pilars de la festa. Els cavalls ja eren l’element central de la celebració, també ho era la música, amb un paper important aquell any.
L’Ajuntament de Maó, que en aquells moments estava encapçalat per Antoni Victory Taltavull, va decidir convidar els Cors Clavé per commemorar el centenari del naixement de José Anselmo Clavé. Aquesta agrupació musical, creada pel compositor català el 1860, va formar part dels dies grans de les Festes de Gràcia d’aquell any.
La plaça de la Constitució era, com ara, va ser el centre de la celebració. També, però, tenia molta importància el Passeig d’Isabel II que, tot i que, pot sorprendre pel seu nom, s’ubicava a l’esplanada. Allà mateix va ser on es van començar els actes del programa de 1924. Focs d’artifici japonesos i l’actuació de la Banda Municipal de Música per donar el tret de sortida a les festes. També s’inaugurava aquell dia la Kermesse, una fira que introduïa un vessant no tan relacionat amb les festes d’avui dia, el de la beneficència. Aquesta tasca més solidària es duia a terme sobretot el matí de dia 7, després de la diana per part de la banda. L’Ajuntament visitava els ‘Establiments Municipals de Beneficència’ i donaven roba als ‘fillets pobres’.
El carrer José Anselmo Clavé de Maó a l’acutalitat
Ja era al capvespre quan la qualcada, o la «cabalgata» com es referia al programa, sortia de la plaça Constitució per dirigir-se a les Completes a l’ermita de ‘Nuestra Señora de Gracia’. Aquesta és una tradició que es manté igual avui dia. En acabar la missa, es troba, però, a faltar el jaleo. Es va fer un concert al passeig Isabel II per part de la Banda Militar del Regiment d’Infanteria i de la Banda Municipal, però sense cavalls.
L’endemà, el dia de Gràcia, Maó ja s’aixecava llavors amb la diana de la Banda Municipal. Tot seguit, la qualcada tornava a l’Ermita de Gràcia per la missa solemne. Mentrestant, la Banda Militar i els Cors de Clavé oferien un concert al passeig d’Isabel II. Ja era al capvespre quan la qualcada feia caragols pels carrers de la ciutat, fins a encetar, al Cós Nou, les corregudes. Finalment, com ara, els dies grans de les Festes de Gràcia, acabaven amb activitats esportives, música al port, castells de foc i una gran traca com a final de les festivitats.
Generico
Un llarg carrer amb el seu nom, un cor popular convidat i una placa en honor de l’artista
En honor a l’aniversari del compositor català, deportat a mitjan segle XIX a Maó, l’Ajuntament de Maó va decidir posar el seu nom a un nou carrer que anaven a obrir, el que avui és el més llarg de Menorca.
Per això a les festes d’aquell any es va inaugurar una placa i es va convidar al cor popular que ell mateix havia fundat, el Cor Clavé. A la plaça esplanada, els membres del consistori van atorgar-li medalles als membres del cor. L’acte inaugural va acabar amb un concert del Cor, acompanyat amb la música de la Banda del Regiment de Maó nº63. Va tenir lloc dia 8 de setembre, mentre la qualcada era a la missa solemne de l’ermita de Gràcia.