La família menorquina dels Alonso Juaneda, al setge de l’Alcázar de Toledo a la guerra civil

En el relat franquista de la guerra, l’episodi de l’Alcázar de Toledo té un lloc preeminent. Encara avui, després de cinquanta anys de vida democràtica, es manté la història que van escriure els militars rebels, segons el qual, durant setanta dies, unes 1.800 persones, entre civils i militars, van resistir el setge de l’exèrcit de la República, fins que les forces nacionals van vèncer aquella batalla gràcies a les tropes de l’exèrcit d’Àfrica comandades pel general Varela i l’entrada de Franco el 28 de setembre. La victòria construeix símbols i herois. Des de llavors, la literatura feixista va fer d’aquella resistència el símbol de la futura victòria militar.

L’Alcázar de Toledo era la seu des de feia dècades de l’Acadèmia d’Infanteria i, si no vaig errat, per aquella època també d’altres armes. Molts joves menorquins s’hi havien format com a oficials. Per tant, l’edifici i el conjunt també tenien un valor simbòlic per a l’exèrcit. Encara avui es parla del setge i de la resistència en aquell edifici que és ara Museu de l’Exèrcit. En realitat allò que encara avui es diu que va ser la resistència a un setge, va ser un intent de les forces governamentals per a restablir la legalitat i evitar que els colpistes, contraris a l’Espanya democràtica, utilitzessin els recursos públics per a posar punt final al primer període democràtic en la història del país. Com diu un amic historiador: afirmar que l’Alcázar va ser assetjat pel govern republicà és com dir que aquells que l’any 1981 van assaltar el Congrés de Diputats -amb el coronel Tejero al davant- van resistir el setge de les forces governamentals que volien evitar el triomf del cop militar que hauria portat a Espanya a una nova dictadura. Des de moltes associacions, fa temps que es reclama que el govern espanyol acabi després de cinquanta anys amb la narrativa de la dictadura encara present per a relatar la història de l’Alcázar i que elabori un relat democràtic que expliqui la usurpació de l’edifici per part dels militars rebels i la seva conversió en un símbol pel feixisme i el nazisme, amb la presència de personalitats com Himmler, cap de la policia de Hitler.

Encara no s’ha completat la construcció de la història democràtica d’Espanya. No sé quants anys hauran de passar, però està clar que serà una tasca llarga i difícil. En aquesta, avui els vull presentar uns menorquins que es trobaven dintre de l’Alcázar en el moment d’aquells fets. La sorpresa va ser majúscula per jo en descobrir la presència d’una família menorquina durant aquell episodi. Ja hi arribarem.

El pare Bartomeu Juaneda Camps

Bartomeu neix l’any 1848, a Ciutadella. És fill de Josep Juaneda Barceló (Ciutadella, 1811) i Joana Camps Benejam (Ciutadella, 1812). Josep i Joana van tenir més fills: Francisca (Ciutadella, 1837), casada amb Sebastià Mesquida Genestar; Antoni, casat amb Catalina Camps Bosch; Rita i Joana (Ciutadella, 1846). Segurament, hi deu haver descendents d’aquesta família en l’actualitat. Bartomeu va llicenciar-se en Farmàcia l’any 1873, per tant, hem de pensar que es tracta d’una família acomodada. Entre 1874 i 1893 serà membre de la Junta Municipal de Sanitat de Ciutadella i tindrà farmàcia oberta al públic al carrer del Roser, núm. 2. Es casa amb Antònia Moll Salord (Ciutadella, c. 1861), i que sapiguem, només tenen dues filles: Joana (Ciutadella, 1888) i Pilar (Ciutadella, 1892). L’any 1895 es presenta en la candidatura monàrquica-conservadora que encapçala el Comte de Torre Saura i, després de sortir elegit regidor, el juliol és elegit 1r tinent d’Alcaldia, assumint les funcions d’alcalde degut a l’absentisme del titular. Això no obstant, l’etapa política dura ben poc, ja que Bartomeu morirà el 12 d’octubre del mateix any, a 47 anys. La seva farmàcia serà adquirida per Rafel Fuxà i Vila, que quatre anys després obre Farmàcia a Barcelona, on morirà el 1929. Sembla que la farmàcia que havia estat de Bartomeu Camps no va tenir continuïtat.

Joana Juaneda Moll

Com ja he dit, Bartomeu i Antònia van tenir dues filles: Joana i Pilar. És na Joana, amb sa mare i els seus vuit fills, qui viu els fets de l’Alcázar. Em sembla estrany que la historiografia franquista local no hagi destacat mai aquest fet, i, si ho ha fet, no ha transcendit. Intentarem per això reconstruir la història de la família amb petits fragments i els escassos testimonis que han quedat. Ja hem vist que es tracta d’una família conservadora i religiosa; la germana de na Joana, Pilar Juaneda (Ciutadella, 1894-1973), entrà novícia el 1916 i serà monja de la Companyia de Maria fins a la seva mort. La nostra Joana Juaneda es casa el 1909 amb el capità d’infanteria, Arturo Alonso Elices. Les noces tenen lloc a l’església de Maria Auxiliadora i les beneeix Guillermo Viñas, director de la Casa Salesiana de Ciutadella. Vegem qui era aquest Arturo Alonso.

Arturo Alonso (Santillana del Campo, 1883 - Maó, 1935) era fill del militar, Juan Alonso Delgado (c. 1839 – Maó, 1917), i de Juliana Elices Antón. Alonso Delgado arriba per primer cop destinat a Maó l’any 1907. Segurament ve amb el seu fill, el nostre Arturo Alonso, ja que sabem que aquest és destinat, el març de 1909, al Regiment d’Infanteria Toledo núm., 35, amb la graduació de primer tinent. En la premsa que dóna la notícia s’explica que aquest nou destí és degut a haver complit els dos anys en el regiment de Maó. Tanmateix, es tractarà d’un destí pont, atès que el mes d’abril del mateix any és destinat al Regiment d’Infanteria de Valladolid. Abans de marxar es casa amb Joana Juaneda. No sabem en quina data torna Arturo Alonso a Menorca, però el localitzem el 1916, quan arriba, ja capità, procedent del Regiment d’Infanteria de Luchana. El gener de 1924 deixa el Regiment d’Infanteria Maó núm. 63 per partir al Regiment d’Infanteria d’Àsia, que forma part del contingent militar espanyol al Marroc. Alonso es presenta a Melilla per entrar al destacament de Dar-Quebdani. Per tant, Alonso participa en el conflicte colonial. Aquesta vegada, la família queda a Menorca. Hi farà un any i mig. El juny de 1925 torna ell per acompanyar la seva filla, Pilar, greument malalta, que mor al cap de pocs dies. El juliol de 1925 torna al Marroc per incorporar-se al destacament ubicat a Segangan. No hi farà molt de temps, ja que torna definitivament a Menorca el mes d’agost del mateix any, convertit ja en comandant d’Infanteria. La família resideix a Ciutadella. Arturo i Joana, i els seus nou fills i filles: Maria (Valladolid, c. 1911), Pilar (León, c. 1912), Ángeles (Ciutadella, c. 1914), Montserrat (Tarragona, c. 1916), Carmen (Maó, 1915), Antònia (Ciutadella, c. 1919), Joana (Ciutadella, 1921), Joan (Ciutadella, 1923), Arturo (Ciutadella, 1925), Pilar i Luis. Trobam també una Pilar Alonso Juaneda posterior a 1925, per tant, hem de pensar que aquest nadó va dur el nom de la germana morta, una pràctica molt habitual llavors. El lloc i data de naixement de cada fill ens informa de l’itinerari de la família que, a partir de 1918 s’assenta a Ciutadella.

Arturo Alonso és un oficial de renom a Menorca. El 1926 ja el trobarem com a comandant major del Regiment d’Infanteria Maó núm. 63. Ho serà fins el 1931, quan és substituït per Alfonso Useleti López de Lara. L’any 1933 el tornarem trobar com a comandant major. Serà per poc temps perquè morirà el 22 de febrer de 1935, a 52 anys, al seu domicili del carrer Deyà de Maó. Arturo Alonso és un militar conservador i militant catòlic, cooperador salesià com son pare havia estat directiu de l’Apostolado de la Oración.

Què feien els Alonso Juaneda a l’Alcázar?

Feta aquesta incursió per les arrels de la família, hem d’esbrinar què feia la viuda, la sogre i els fills a l’Alcázar de Toledo el 1936. Quedarà per un pròxim lliurament, ja que fins ara no ha estat possible. Tot són especulacions, ja què no he pogut localitzar cap descendent que em pogués informar. Una possibilitat seria que un dels fills Alonso Juaneda fos cadet a l’Acadèmia abans de 1936, però no ho he pogut confirmar, i això tampoc no explicaria que tota la família residís a l’Alcázar. Podria ser que hi hagués un cadet a la família, cosa molt improbable a causa de l’edat dels seus membres, o que una de les filles estàs casada amb algun militar destinat a l’Alcázar, i que la família Alonso Juaneda, residint a la mateixa ciutat de Toledo, es refugiés a causa de la guerra a l’interior de l’Alcázar. Potser en el futur ho sabrem.

Això és el que he pogut esbrinar fins ara dels fills dels Alonso Juaneda: Pilar Alonso Juaneda (1910-1924). Estudia al col·legi de la beata Juana de Lestonnac, com les seves germanes, i mor a Ciutadella a 14 anys, víctima de l’anèmia. De Maria Auxiliadora Alonso Juaneda, nascuda el 1911, no he pogut haver cap notícia. De Carmen Alonso Juaneda (Ciutadella, 1914 – Madrid, 2010), únicament he pogut saber que va morir el 2010 a Madrid. Amb relació a Maria Angeles Alonso Juaneda (Ciutadella, c. 1918 – Madrid, 2018) puc dir que es casà amb Juan Aguiló Villamiel, que el 1936 estava destinat a la Intervenció General de Guerra, en zona republicana; durant el conflicte va estar destinat a l’Exèrcit de l’Aire. Desconec l’itinerari del personatge durant la guerra, però després d’aquesta està ben integrat en l’exercit franquista. Juan Aguiló mor el 1985 essent coronel de l’Exèrcit de l’Aire. María Ángeles havia obtingut el 1941 el títol de «mutilats, excombatents», la qual cosa ens fa pensar que potser resultà ferida a Toledo. Quan mor és Dama de la Hermandad de Nuestra Señora del Alcázar de Toledo. Tenen dos fills del primer matrimoni de Juan Aguiló y dos més que són seus: Miguel i Maria Paz Aguiló Alonso. Miguel Aguiló Alonso (1945) és un conegut i important enginyer de camins, Premi Nacional d’enginyeria civil el 2019 i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando; Maria Paz Aguiló Alonso (1946), doctora en art, és científica titular jubilada de l’Institut d’Història del Centre de Ciències Humanes del Consell Superior d’Investigacions Científiques, especialitzada en la història del mobiliari espanyol des del Renaixement fins al segle XX. Els dos germans, Miguel i Maria Paz, tenen nombrosos llibres editats amb els seus estudis. Juan Alonso Juaneda (Ciutadella, ? - Madrid, 1976). Va seguir estudis de matemàtiques i arribà a ser catedràtic de Matemàtiques a l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB a Zaragoza. És autor i traductor de llibres de matemàtiques, com el «Matrices» de G. Matthews (Editorial Vicens Vives, 1970). Es casà amb Gloria Palomares, i no tenim notícia que tinguessin fills. Arturo Alonso Juaneda (Ciutadella, 1925) entrà com a alumne de l’Acadèmia Oficial de Duanes el 1947, el 1978 és el Cap de retribucions al personal de l’Institut Social de la marina, i no en sabem més fins que mor a Madrid el 1996. Montserrat Alonso Juaneda, Després de la guerra va ser auxiliar a l’Exèrcit de l’Aire. Luis Alonso Juaneda. De Luis sabem que el 1966 és titular pèrit agrícola i viu a Jaén; l’any 2018 era viu. Pilar Alonso Juaneda és la petita de la família i pren el nom de la germana morta quan era una jove; després de la guerra va ser auxiliar a l’Exèrcit de l’Aire, el 2018 encara era viva.