N'Andie (sis anys) i en William (tretze anys)
van a una escola en la qual no hi ha llibres de text ni ordinadors. Tot el seu
aprenentatge el fan amb llapis, papers, pissarres i xocs. Aprenen mitjançant
tasques creatives, manuals i físiques en què l'important és fer, sentir i
jugar. Els seus pares no són però uns hippies idealistes i alternatius, són
executius i programadors d'empreses com Google, Apple, Yahoo, eBay o HP que
treballen a Silicon Valley, Califòrnia. No són tampoc una minoria d'ells, sinó
una àmplia majoria, convençuts que l'ús de la tecnologia ha de començar quan
els nens i nenes han desenvolupat primer habilitats com el pensament creatiu,
la capacitat de concentració, la comunicació emocional i la interacció social.
En William aviat començarà a utilitzar la tecnologia i el seu pare, n'Alan
(cinquanta anys) està ben tranquil, perquè sap que n'aprendrà fàcilment, ja que
la seva feina és precisament fer cada cop més fàcil l'ús de les tecnologies.
Pensem que les tecnologies d'avui demà quedaran obsoletes.
L'escola a la qual van els seus fills es diu
Peninsula i pertany a la xarxa d'escoles Waldorf, un model educatiu estès a
noranta països del món amb dues mil escoles. Són escoles no homologades que
imparteixen sobretot educació infantil, primària i, en alguns casos,
secundària. No fan per tant exàmens i no segueixen el currículum oficial, però
els resultats obtinguts en les proves d'accés a les universitats semblen molt
satisfactoris. De fet, segons l'OCDE (Organització per a la Cooperació i
Desenvolupament), els sistemes educatius que han invertit significativament en
la introducció d'ordinadors a les aules han obtingut una millora insignificant
en els seus resultats de lectura, matemàtiques i ciències al test PISA
(Programme for International Student Assessment).
Steiner entenia que l'home està format per
cos, ànima i esperit. Mentre que entre les activitats anímiques hi ha pensar,
sentir i estimar, les capacitats espirituals estan conformades per la
imaginació, la inspiració i la intuïció. El seu desenvolupament té lloc durant
la infantesa i adolescència i és per tant en aquest període quan s'han de
cultivar. Entenia Steiner que les activitats intel·lectuals i abstractes
afectaven negativament al seu desenvolupament i creixement i que primer era
necessari assegurar una educació en què el nen/nena desenvolupés les capacitats
anteriorment esmentades. La pedagogia Waldorf estableix tres estadis educatius:
la primera infància, fins als sis anys, se centra en les activitats pràctiques
i els jocs creatius; a primària, fins als dotze anys, s'estimula l'expressió
artística i les capacitats socials; a secundària, fins als disset anys, el
raonament i l'empatia.
Federico Mayor Zaragoza és de l'opinió que la
pedagogia Waldorf es correspon amb els ideals i principis ètics de la UNESCO.
Però què és Waldorf? El nom de Waldorf prové d'una indústria de manufactura de
cigarretes a Stuttgart (Alemanya) on, el 1919, ara fa cent anys, Rudolf Steiner
(1861-1925) implantà un nou concepte educatiu basat en l'antroposofia. Aquest
moviment tingué una forta influència en diversos moviments artístics de la
primera meitat del segle XX i ens hi hem referit en diverses ocasions,
especialment a l'article Societat,
educació i estètica, deutor d'aquesta filosofia. El 1919, el mateix any que
naixia el moviment Bauhaus, Rudolf Steiner construí Goetheaunum, un edifici a
Dornach (Suïssa), fet amb fusta i formes orgàniques, on sovintejaren les
conferències sobre art, arquitectura, teatre i ciència espiritual.
Malauradament a Menorca no hi ha cap escola
Waldorf (si a la Península), però els centres d'interès que nombroses escoles
inclouen en el seu currículum van en aquesta direcció.