A l'anterior article ens referíem a l'exposició "Digital Impact" al Museu del Disseny de Barcelona, una mostra dedicada a l'art digital que utilitza la llum de led per crear obres d'art. Amb un dia de diferència s'inaugurà "Visions expandides. Fotografia i experimentació", organitzada per Caixaforum en col·laboració amb el Centre Pompidou, també a Barcelona. En aquesta ocasió la llum és també la protagonista, capturada a través d'un mitjà sensible a aquesta (fotografia: escriure amb la llum).
A principi del segle XX els artistes d'avantguarda comencen a experimentar amb la fotografia i fan d'aquest mitjà un dels més adients per explorar nous camins estètics i copsar l'esperit del seu temps. Dadaistes, surrealistes, futuristes i constructivistes trobaren en la fotografia una llibertat d'experimentació insòlita que els dugué a proposar nous discursos formals, estètics, cognitius, socials i fins i tot polítics. D'entre aquests artistes destacaren László Moholy-Nagy, gran teòric de l'art modern i autor de valuoses investigacions sobre la llum i el moviment (1922), i Man Ray, que hi atorgà valor artístic. En aquelles primeres experimentacions fou comú l'ús dels fotogrames, fotografies fetes sense càmera obtingudes pel contacte d'objectes amb material fotosensible. Els resultats, altament poètics, seduïren les avantguardes: els futuristes acostant-se a conceptes com el camuflatge, l'espectre o l'engany; els surrealistes, a l'oníric i l'automàtic, i els dadaistes, al joc i l'absurd.
A partir de 1945 les experimentacions van anar a més gràcies als avenços científics i la fotografia descobrí nous camins coincidents amb l'aparició de l'expressionisme abstracte i la gestualitat en pintura. De nou la capacitat de captar el moviment tindria un protagonisme destacat. Raymond Hains (França, 1926-2005), conegut pels seus "cartells esquinçats", s'interessà també per la fotografia i creà, el 1948, el que anomenà "fotografies hipnagògiques". Es tracta de fotografies distorsionades d'obres d'art reproduïdes en llibres per tal de crear una realitat alternativa. També destacà Franco Grignani (Itàlia, 1908-1999), un dels dissenyadors gràfics més influents del segle XX. Fou un dels pioners de l'op art (art òptic) i amb la seva fotografia volia "rivalitzar amb la lògica imposada per l'ull". En la mateixa direcció treballà Pol Bury (Bèlgica, 1922 - França, 2005). Observau la icònica imatge que s'acompanya de l'autor, Chicago (1974). El científic i fotògraf Harold Eugene Edgerton (Estats Units, 1903-1990) s'interessà per capturar allò que s'escapa a la nostra percepció visual. És molt coneguda la seva fotografia de la gota de llet. Per aconseguir-ho fabricà un estroboscopi, un aparell que, mitjançant una projecció de flaixos lluminosos, descompon i capta fotogràficament el moviment dels objectes.
L'evolució de la fotografia ha anat lligada a la mistificació de llenguatges que ha caracteritzat la contemporaneïtat. Paolo Gioli (Itàlia, 1942) ha cercat permanentment la transgressió de les fronteres entre la pintura, el vídeo, la fotografia i altres gèneres. A la mostra s'exposa Sense títol. De la sèrie Hommage á Niépce (1982), una obra feta amb collage, impressió directa sobre Polaroid, paper i transferència sobre seda que vol retre homenatge al pioner de la fotografia i alhora a la reapropiació, una constant al llarg de la història.
En la línia de Paolo Gioli també treballa François Perri (Paris, 1954). Establert a Menorca des de l'any 2005, ha dut a terme un treball d'investigació que l'ha portat a cercar els límits de la realitat amb la fotografia estenopeica, el caràcter espectral de la llum amb la seva sèrie Tropismo nocturno i l'experimentació amb una tècnica desenvolupada per ell en què serigrafia i fotografia es combinen per crear imatges úniques. La seva presència a l'exposició "Menorca i la Llum del Nord. A partir de Hartung-Bergman", a Ca n'Oliver (Maó) fins al 24 de setembre, és una bona ocasió per constatar la contínua renovació que es duu a terme en el camp de la fotografia.