A los nuevos políticos responsables
Sres. tengo 55 años con cargas familiares y con hipoteca, mis ingresos son solo de 426 euros, les pregunto si ustedes podrían vivir con este "sueldo".Ustedes no tienen de qué preocuparse, han ganado unas elecciones, eso sí merecidísimas, yo les voté, pero yo tengo unas preguntas que hacerles, y les rogaría que lo hiciesen a través de este medio, el periódico.
Debido a mi edad (55) para el mercado de trabajo ya no sirvo, es la contestación que recibo, si lo contrato a usted no tengo ninguna subvención, o ayuda, pero si cojo a un joven de 25 años sí la tengo, por lo tanto lo contrato, a sabiendas que a lo mejor me equivoco, pero "la pela es la pela", y con razón. Yo pregunto, los nuevos miembros elegidos algunos tienen ya más de 50 años, ¿sirven para el cargo? O es que la empresa que los contrata no se fija en esto, pero debería ser, ya que si yo no sirvo, ellos tampoco, pregunto ¿qué piensan hacer ustedes al respecto? Me refiero a mi situación, no a la suya, porque ustedes cada mes recibirán su sueldo, que seguro no será de 426 euros, será añadiendo un 0 al final. ¿Darán subvenciones para los mayores de 50 años, o ahora que ya han llegado se olvidarán de todo lo que han prometido durante la campaña electoral? Al fin y al cabo todos hasta el momento así lo han hecho.
Espero su respuesta, Sr. futuro presidente del Consell Insular de Menorca y Sr., futuro presidente del Govern Balear.
Juan Diego Sálvez García
Alaior
Volien netejar els nostres pensaments
Eren les 10.30h del matí, les casseroles van començar a sonar als balcons. D'un principi em va estranyar molt escoltar aquest soroll tant estrident tant d'hora. Però sabia, casi al 100%, el perquè d'aquesta caçolada matinera. No em va fer falta més que encendre la televisió per confirmar les meves sospites, un petit pas per la xarxa per veure si els meus companys estaven assabentats, un parell de trucades i directe a plaça Catalunya.
Els meus amics estaven allà des de feia unes hores, alguns d'ells eren al bell mig de la plaça, els mossos els havien agafat per sorpresa a les 7 del matí, i ja els hi havia donat temps de carregar unes quantes vegades.De petit, a casa, sempre m'havien dit que "si un no vol, dos no es barallen", doncs aquí això no era del tot cert, els indignats no volíem cap mena de baralla, en canvi els mossos (capitanejats per un sense vergonya anomenat Felip Puig) tenien més fam de sang que mai.
Amb l'excusa de fer net la plaça van carregar contra acampats que no feien res per defendre's, a part de asseure's i elevar les palmes a l'aire en so de pau. Els membres dels serveis de neteja van actuar, coaccionats pels propis mossos d'esquadra, llençant tot el que trobaven al seu pas a les escombraries. Des d'equips informàtics, passant per tendes d'acampada, utensilis de cuina, etc.
El que veritablement volien netejar eren els nostres pensaments, els pensaments d'un poble fart de corrupció, de polítics que no ens representen, de polítics que pensen només en els mercats i no en el poble, de les retallades socials, del bestial atur del que patim tots i totes i d'un sistema electoral que no afavoreix la vertadera democràcia. Les seves eines de neteja no van ser més que una: LA VIOLÈNCIA.
Cap a les 12.30 tota Barcelona estava assabentada del que estava succeint a plaça Catalunya, i els carrers del voltant s'omplien de joves, parats, treballadors, jubilats i turistes. Els mossos havien format dos cercles dins la plaça, un impedint que els acampats, que havien sigut sorpresos de bon matí, poguessin sortir de la plaça i un altre impedint que els milers de persones que rodejàvem la plaça poguéssim entrar amb els nostres companys i manifestar-nos pacíficament en contra d'aquesta animalada que estaven duent a terme aquest gossos d'atura comandats per el conseller Puig.
Cap a les 13h els treballadors de BCNeta havien acabat amb la "neteja" i els mossos al veure's rodejats per milers de persones, que anaven augmentant minut rere minut, van voler abandonar la plaça carregant, sense cap tipus de diàleg, contra tota la gent que els envoltava, no sense prendre represàlies, per no haver complert la verdadera operació, que era desallotjar als indignats.
Els mossos, als que no va importar carregar contra pacífics manifestants; joves, vells, invàlids i turistes (com demostren moltes de les imatges i vídeos que han sortit pels diferents mitjans de comunicació i la nostra pròpia vivència) van fugir disparant a tota persona que passés per allà. Una vegada als furgons, van tornar als voltants de la plaça i van tornar a disparar contra la gent, demostrant la seva impotència i la seva ràbia. Després d'aquest conat de retirada, van tornar als furgons i van sortir a tota velocitat intentant atropellar, sense èxit per sort, als manifestants que estaven a la ronda de Sant Pere.
Una vegada retirats els mossos, les milers de persones que havien suportat la pressió policial durant hores varem esclatar d'alegria; abraçades als companys que havien estat lluitant pacíficament a l'interior de la plaça, llàgrimes d'emoció i crits de "No a la violència" ompliren la plaça en acabar tot.
Des de aquestes línies, dos joves menorquins que vam viure aquests esdeveniments, volem transmetre al poble menorquí els fets ocorreguts a Barcelona el 27 de maig, ja que alguns medis de comunicació no mostren el que vertaderament va passar.
"Ha començat una nova revolució i aquest cop avança amb convicció"
Carlos Pons Camps
Roger Vila Martínez
Barcelona