La memòria incòmoda
Fa 10 anys, Alejandro Ruiz-Huerta Carbonell, va escriure "La memòria incòmoda". Aquell llibre veia la llum vint-i-cinc anys després de que membres d'extrema dreta, a sang freda, van matar cinc persones en el despatx que advocats laboralistes, de CCOO i militants del PCE, tenien al carrer Atocha de Madrid.
Alejandro, junt amb tres companys més va sobreviure, però tres advocats. Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, i Francisco Javier Sauquillo Pérez del Arco; un estudiant de dret, Serafín Holgado de Antonio, i un administratiu, Ángel Rodríguez Leal, no ho van poder contar.
En la introducció del llibre diu: "Porque nadie, individualmente, es el protagonista de este durísimo camino hacia la libertad. Nosotros, los de Atocha, tampoco. Si hay algo que mejor pueda simbolizar y expresar, el trabajo en Atocha, eso es lo colectivo…Su muerte hizo posible nuestra vida…No quiero resucitar viejos odios, rencillas inexplicables entre seres humanos. Creo en las posibilidades del diálogo para construir un ámbito de vida, para construir un futuro común…
És impactant la humanitat que respira tot el llibre i l'aposta i defensa del diàleg, i la democràcia com únic camí davant la violència extrema utilitzada per l'extrema dreta amb l'assassinat de gent desarmada que tenia la paraula, la defensa dels treballadors en els tribunals, les octavetes i les manifestacions com a úniques armes davant un règim que no acabava de morir i una democràcia que no acabava d'arribar.
Han passat 72 anys després d'acabar la guerra i 36 anys després de la mort del dictador Franco però encara en aquest país molta gent no coneix on estan enterrats els seus familiars. Han passat molts anys des que va començar la Transició i veim com en aquest país un jutge és jutjat per voler investigar crims comesos pels feixistes. Una cosa és jutjar en Pinochet que està molt enfora, però remoure a ca nostra… Han passat molts anys i la família reial ha tingut que esperar a un presumpte cas de corrupció d'un gendre del Rei per fer públiques algunes xifres… però no totes. Han passat molts anys i potser hauríem de començar a rompre dogmes, com el de que la transició va ser modèlica, perquè en realitat, mentre uns (els hereus del franquisme) són presentats, en ocasions, davant l'opinió pública com a "demòcrates exemplars" i quasi bé màrtirs de la democràcia… altres, (els hereus de la II República, dels que van perdre la guerra) no reben el reconeixement que es mereixen, i açò que van seguir patint, tortures, presó i en ocasions l'assassinat, durant molt temps després d'haver mort el dictador, Franco, que per cert va ser responsable d'un règim altament repressor i sanguinari.
Dia 24 de gener hauran passat 35 anys de la mort d'aquells advocats, hi haurà varis actes a Madrid i potser alguns, segons als telediaris, que ho recordin, però aquest país encara no ha fet justícia a les víctimes del terrorisme feixista, com van ser els advocats d'Atocha, i tants d'altres morts i assassinats, en manifestacions, com els cinc obrers de Vitoria, el 3 de març de 1976, essent ministre de Governació Manuel Fraga. Cap d'ells té el reconeixement per part de les administracions, que els correspon.
No he fet aquest escrit per obrir ferides, ni tampoc per iniciar un debat estèril de "bons o dolents". Ells no van triar ni el seu destí ni ser màrtirs de cap causa.
Però en aquests temps que corren, on sembla que algunes coses no han avançat i que altres tornem enrere, convindria recordar que les llibertats que tenim (tot i que també, açò és qüestionat), en gran part, són gràcies a gent que ha dedicat la seva vida a la defensa dels treballadors, la llibertat sindical, i els drets socials, i en major grau, als que van deixar la vida. Des d'aquest reconeixement i contra l'oblit, encara que per alguns pugui ser una memòria incòmoda, en aquest trist aniversari s'han de recordar el fets i mantenir presents als advocats d'Atocha.
Ramon Carreras Torrent
Secretari General de CC.OO. Menorca
--------------------------------------------
Indignats i decebuts
Aquestes són les dues paraules que es podrien utilitzar per definir l'estat d'ànim del jugadors de l'equip infantil "B" del Club Bàsquet Ciutadella i de totes les persones que d'una manera o altra treballen pel club.
Indignats per l'actuació del C.B. Alcázar que ha fet una jugada administrativa entre dos equips propis ( el A i el C) i ha aconseguit que el C.B. Ciutadella B quedi classificat com a 5è i darrer classificat del seu grup de la fase de classificació per jugar les eliminatòries prèvies a les finals a quatre quedant d'aquesta forma eliminat de la competició.
Abans de jugar-se l'última jornada l'infantil B del C.B.Ciutadella estava igualat a punts amb el C del C.D. Alcázar però amb l'average particular guanyat.
I a la darrera jornada l'equip C del C.D. Alcázar s'enfrontava al A del mateix club, essent el resultat final de 2-52 a favor de l'equip A.
Inicialment la federació publica una classificació final amb el C.B. Ciutadella B com a 4rt. classificat, però dos dies després i a instàncies del mateix C.D. Alcázar, dóna per perdut el partit a l'equip A per haver-se presentat al partit amb només 7 jugadors, passant a ser el C.D. Alcázar C el 4rt. classificat i relegant al 5è i últim lloc al C.B. Ciutadella B.
Pels qui no ho saben, val a dir que des de fa uns anys hi ha una norma federativa, només per a categories inferiors, que estableix la pèrdua del partit en cas de no presentar un mínim de 8 jugadors. L'esperit d'aquesta norma és evitar que en partits importants els equips prescindeixin dels jugadors més fluixos i només jugar amb els de més qualitat. En el cas que ens ocupa, la seva aplicació per part de la federació no s'ajusta en absolut al seu esperit. Ans al contrari, beneficia a un club que se n'aprofita d'una norma per fer una trampa "legal" sense tenir en compte el perjudici que li crea a un altre club de l'illa.
Abans de prendre la decisió de publicar aquest escrit ens hem posat en contacte amb la Federació per saber fins quin punt es podia reprendre tot aquest assumpte. La resposta va ser que ells només s'han limitat a fer complir el reglament i que res més es pot fer.
En definitiva: Tot molt legal, però molt poc transparent i gens ètic.
La conseqüència de la decisió és que l'equip infantil "B" del C.B. Ciutadella estarà cinc setmanes sense competir.
L'objectiu d'un club esportiu és col·laborar en l'educació dels fillets. Guanyar o perdre, quedar primer o darrer, per fillets de 12 anys, no és important perquè de les derrotes sempre se'n treu profit però, en aquest cas, la imatge que se'ls transmet és la de que tot val per aconseguir un objectiu.
Probablement, l'equip infantil "B" del C.B. Ciutadella és el que menys qualitat individual té de tots els que han competit, però en quant a lluita, entrega i esperit de sacrifici són dels millors.
Per això, tot el Club Bàsquet Ciutadella i en especial els jugadors de l'Infantil B estam indignats per l'actuació del C.D. Alcázar i decebuts per la passivitat de la Federació de Bàsquet que permet aquestes jugades administratives dubtoses.
Junta Directiva C.B. Ciutadella
--------------------------------------------
Més retalls a l'educació pública
Després de set mesos de govern del Sr. Bauzá, els pressuposts de 2012 pel funcionament, manteniment i despeses corrents dels centres educatius públics s'ha reduït en un 30%, en relació als de 2011.
Aquest fet farà molt difícil dirigir i administrar les escoles i instituts, tenint en compte que les despeses per consum d'aigua, llum, telèfon, gasoil, material fungible, etc, van pujant, mentre el pressupost minva. Si a això hi afegim que la Conselleria d'Educació està pagant amb sis mesos de retard les dotacions de manteniment que corresponen als centres, ens trobem que molts proveïdors es neguen a seguir amb el subministrant fins que no cobrin el que se'ls deu. Com afecten aquests retalls i els retards en els ingressos pressupostaris a la qualitat de l'educació? Un problema que no ha estat creat pels centres educatius, i molt menys per l'alumnat, recau ara damunt ells i en són els perjudicats.
Mentrestant, on es cerquen les responsabilitats de qui ha propiciat la situació?Volen un "ensenyament públic de qualitat" i, en canvi, suspenen i deixen de pagar projectes de reforç educatiu, com el programa PROA (encara no s'ha abonat el que correspon a 2010), el programa PAIRE, el programa de reutilització de llibres (cabdal per a l'estalvi de les famílies, l'educació en valors i la repercussió en més recursos pels centres), el transport escolar, beques, l'escola matinera, el servei de menjador, la no substitució de les baixes del personal del CEP, EAP, EOEP i les baixes inferiors a 30 dies.El Sr. Bauzá potser hauria de revisar el seu discurs d'investidura, on va prometre que aquesta seria la legislatura de les "autopistes de l'educació". Ubi sunt?
Conservàvem l'esperança que, amb les metafòriques autopistes, les mancances de la nostra comunitat en matèria educativa anirien minvant, principalment el fracàs escolar i la gran taxa d'abandonament. Sembla evident, però, que les rebaixes de les promeses fetes ens faran tornar als camins de terra i sense sabates.
Francesc Cardona Natta
STEI-i Menorca