No tingueu por
L'anomenen Vida Creixent. És un moviment de caire religiós format per persones que han arribat a la darrera etapa de la vida i per tant han acumulat anys, una certa experiència i, qui sap, si també un poquet de saviesa.
Fent broma solec dir que esteim ja en "cuarto menguante", no gaire lluny del misteri de la mort però, passat el tràngol, ens queda l'esperança de poder gaudir, no sabem com, de la contemplació del Déu que Jesús de Natzaret descobrí com Abbá.
Idò bé, el dimecres 26 de setembre un bon grapat d'animadors (quasi tot dones) pujarem al Toro per planificar el nou curs i també per agrair a Fraterno Lluch i la seva directiva els serveis que ens han regalat aquests darrers quatre anys
El bisbe Salvador ens ha acompanyat durant tota la jornada i també els consiliaris que ens ajuden a caminar quan lo físic comença a trontollar.
El Bisbe és un homo proper i senzill, qualitats, ambdues, encisadores. Ens ha fet una al·locució plena de tendresa sobre la necessitat de ser servidors sense esperar res a canvi. Ens ha parlat de la importància del somriure, de la gratuïtat, de saber combatre les gelosies familiars, les baralles generades per les herències, les enveges etc… Hem de tenir, ha dit, una actitud humil. No podem dividir fe i vida ja que juntes ens ajuden a fer camí.
Durant el dinar, almanco a la meva taula, hem parlat de la crisi. Encara que tothom és propietari del seus silencis, hem comentat certs silencis preocupants sobre un tema que ens colpeja durament. Es parla molt d'abortament i eutanàsia, però molt poc de vida. És cert que uns quants bisbes, sobretot catalans, han començat a alçar la veu. El periodista Jesús Bastante de "Religión Digital" comenta que Sebastià Taltavull, bisbe menorquí, és la veu valenta que més ressona com autor d'un document sobre la crisi.
Pens que s'ha de recuperar el do de profecia no oblidant que Jesús de Natzaret es jugà i va perdre la vida com a conseqüència de la seva lluita en defensa dels desposseïts de la terra.
Els poders fàctics, polítics i econòmics que fan pagar els plats romputs als que manco culpa en tenen, haurien de llegir el capítol vint-i-cinc de l'Evangeli de Mateu on Jesús parla del "judici de les nacions" i també el relat del "ric Epuló i el pobre Llàtzer", a veure si se'ls desperta la consciència.
Caritas està desbordada a causa de la manca de justícia d'uns poders que, en lloc de servir al poble, l'empobreixen fins a la misèria.
Pens que és l'hora dels profetes perquè no podem oblidar que la frase que més repeteix Jesús a l'Evangeli és "No tingueu por".
Joan Miquel Pons Vinent
Maó
Horas de cierre de bares, cafés concierto y discotecas
El mes de abril pasado, sin la menor aportación del PSOE, se había alcanzado el consenso necesario entre UPCM y PP para aprobar una nueva ordenanza de horarios en Ciutadella. Incluso se había convocado una rueda de prensa para darla a conocer, que tuvo que ser desconvocada, con menos de 24 horas de antelación, cuando UPCM recibió con sorpresa en el transcurso de una entrevista con varias personas, una información que resultó ser cierta, referente a que la Ordenanza no sería aplicable a parte de la zona portuaria, donde se aplicaría un horario más permisivo con la consiguiente discriminación para algunos bares de la misma zona. Desde el equipo de gobierno nos aseguraron que tratarían de solucionarlo y al parecer, nada se había conseguido en ese sentido hasta el otro día.
El horario de cierre que se aplicaba hasta ahora era: bares, cafeterías y restaurantes hasta las 4 en todo el término municipal de Ciutadella.Cafés conciertos y discotecas hasta las 6 en todo el término municipal de Ciutadella.
El horario de terrazas hasta ahora era: verano, vísperas de festivos, sábados y domingos durante todo el año hasta las 2.
Días entre semana del resto del año hasta la 1.
En la ordenanza que se había consensuado en abril entre UPCM y PP, como para el PP era innegociable el mantener tal y como estaban los horarios en Es Pla, desde UPCM -aunque nos parecía que en esa zona se cerraba demasiado tarde-, cedimos en este aspecto con la condición de pacificar todo el resto del casco urbano de Ciutadella y especialmente su casco antiguo, por lo que se procedió a una zonificación en cuanto a los horarios de cierre de establecimientos que quedaba como sigue.
Horario de cierre de bares, cafeterías y restaurantes:
"Nucli central conjunt històric-artístic i resta nucli urbà". Hasta las 2. (Dos horas menos que antes)
"Urbanizaciones y zona portuària, passeig des Moll i carrer Marina (fins pont colàrsega), carrer Portal de la Mar, i carrer Baixada Capllonch i urbanitzacions". Hasta las 3. (Una hora menos que antes)
A los cafés conciertos y discotecas en el casco antiguo y casco urbano también se les limitaba el horario de apertura hasta las 2 y a los de las urbanizaciones y zona portuaria, hasta las 3.
Terrazas:
Días entre semana de verano, hasta la 1. (Una hora menos que antes).
Días entre semana de invierno, hasta las 12 (Una hora menos que antes).
Vísperas de festivos, sábados y domingos durante todo el año, hasta las 2. (Igual que ahora).
En la reunión mantenida entre todos los partidos con representación en el Ayuntamiento el viernes pasado, se alcanzó inmediatamente y sin la menor dificultad el acuerdo de limitar el horario de terrazas las vísperas de festivos, sábados y domingos durante todo el año, hasta la 1.30 y a la vista de que se hacían nuevas propuestas, por parte de UPCM, propusimos que se limitara el horario de cierre en Es Pla a las 5 de la madrugada, aunque, por fidelidad a la palabra dada, no condicionamos nuestro voto a la aceptación de esta propuesta si el equipo de gobierno cumplía el acuerdo previamente alcanzado en todos sus puntos. Desde el PSOE propusieron una "zonificación" del casco urbano que permitiera cerrar más tarde en algunas zonas, en cuyo caso anunciamos nuestro voto contrario y hoy aparece en un medio de comunicación que "el PSOE ha pedido que los locales del núcleo antiguo puedan abrir hasta las tres de la madrugada todo el año", y como no podía ser de otra manera, porque tanto PP como PSOE, si de algo tienen un acreditado historial en Ciutadella es de haber ignorado siempre todo lo relacionado con el derecho al descanso de los vecinos "la concejal de Governació, Juana Mari Pons, ha visto con buenos ojos la propuesta" y lo mejor de todo es que ahora el "PSOE pide control y actuación contra los que incumplan".
Más allá de lo que podría constituir una patente falta de palabra del PP, que generaría la lógica desconfianza para consensuar nada con este equipo de gobierno en lo sucesivo, no vamos a extendernos sobre el "control y actuación" que ejercían la Sra. Carbonero y su último concejal de Gobernación concediendo incluso permisos verbales contrarios a la Ley y sin los informes técnicos preceptivos para ocupar con mesas y sillas plazas de aparcamiento y hasta de "carga y descarga". De hecho todo lo que sucede ahora es consecuencia de la denuncia interpuesta por un vecino atormentado por culpa de su inoperancia.
Desde UPCM continuaremos intentando conciliar los intereses de todos en la medida de lo posible y otorgando siempre la debida primacía al respeto al derecho al descanso de los vecinos.
Unió des Poble de Ciutadella de Menorca (UPCM)
Agraïment dels familiars de na Maria Marquès
Després de sis llargs anys de malaltia la nostra esposa i mare ens ha deixat.En aquests moments tan dolorosos no podem fer més que agrair a tots els amics i familiars el suport que ens han ofert quan més el necessitàvem. Volem fer però un especial esment a les persones que treballen o han treballat en les seccions o entitats que detallem a continuació que ens han atès, en els nombrosos moments d'adversitat, sempre amb bona disposició i una paraula amable que reconforta quan més ho necessites:
Centre de Salut des Mercadal.
Servei d'urgències, equip de laboratori , hospital de dia i equip de cures pal·liatives de l'Hospital Mateu Orfila.
Ambulàncies de trasllat
I molt especialment a les doctores Ana Pacheco i Pilar Galán per la seva humanitat, entrega i capacitat de resoldre les situacions adverses en tot moment.
Gràcies a tots.
Antoni, Irene i Meli Villalonga
Es Mercadal
Resposta a un ciutadà amb majúscula
És d'agrair que articles com el que vaig publicar en aquest mitjà, dia 13 de setembre, amb el títol "Polítics i Ciutadans amb majúscula", rebin una resposta com la de Jordi Viola. I és d'agrair perquè, sens dubte, les seves reflexions contribueixen a debatre, de forma assossegada i argumentada, un tema que és, avui, de vital importància per a la vida democràtica del país. Dit això, intentaré respondre a les qüestions que plantejava en la seva carta. D'entrada, he de dir que la meva intenció no era carregar, en absolut, la culpa de la situació sobre la ciutadania. Ben al contrari: vaig parlar, també, i vull afegir -perquè potser no em vaig expressar prou bé- que sobretot, de la responsabilitat dels polítics: "necessitam, d'una banda, polítics amb majúscula, capaços de retornar l'autèntic sentit a la seva acció, això és, treballar, amb responsabilitat i compromís, per fer possible tot allò en què creuen i que comparteixen amb tants altres ciutadans". Així, el llistat de greuges que esmenta, i que han influït, directament, en la distància que hi ha, avui, entre els polítics i la ciutadania, és, per desgràcia, una realitat inqüestionable. Com és inqüestionable que, en aquest sentit, la responsabilitat de tots els partits polítics no és la mateixa. I dient això no vull fugir d'estudi. Ben al contrari: accept i admet que form part d'un partit que, tot i no haver-se vist implicat mai en cap cas de corrupció -fet importantíssim per a mi- i tenir un funcionament intern participatiu i obert, també ha comès errors i ha pres decisions equivocades. No seria creïble que digués el contrari. El debat intern i, sobretot, la proximitat amb les persones ens ajuden, però, a treballar, dia a dia, per fer les coses un poc millor. Ja ho vaig dir en el meu article: "redrecem allò que tenim de més proper ("Pensa global, actua local")" i és aquest l'objectiu a perseguir.
El 2007, com a portaveu del meu partit a l'Ajuntament de Ciutadella, en el debat d'investidura, vaig manifestar: "Sempre hem dit, i avui, més que mai, ho vull tornar a repetir, que l'autèntic valor d'un polític és la seva credibilitat i que, aquesta, només s'aconsegueix des de la coherència de plantejaments, des de la claredat i la concreció de les propostes i, sobretot, des de la serietat en les formes. És per això que estam convençuts que ha arribat el moment de substituir les falses promeses per veritats. La prepotència pel diàleg, la participació i el consens. La falta de transparència per l'actuació rigorosa". Aquest és, n'estic convençuda, el camí a seguir. El que els ciutadans no s'han de cansar mai d'exigir als polítics i el que els polítics han de fer.
D'altra banda, no entendria la meva dedicació política en un partit que no funcionàs de forma oberta i participativa i en el qual la veu dels militants i simpatitzants no fos fonamental. Però no només això: l'accessibilitat, a través de les xarxes, ha de propiciar, també, un contacte directe amb els electors, i ciutadania en general, que és fonamental i, per tant, s'ha de potenciar encara més. En aquest sentit, és ben cert, encara tenim camí a recórrer.
Així, la feina que han de fer els partits polítics per lluitar contra la desafecció dels ciutadans és ingent i la realitat, per desgràcia, no ens permet ser optimistes: càrregues policials desmesurades contra un poble que, legítimament, es manifesta; manca absoluta de respecte cap a la llibertat dels pobles a decidir el seu futur; despeses inacceptables en uns moments de patiment humà; casos de corrupció que apareixen dia a dia; paciència infinita amb els bancs i duresa amb les persones més febles... No em vull allargar més. Tots coneixem la realitat. I és bo que siguem conscients que, cadascú des del lloc que li correspon, ha d'actuar per canviar-la. Els ciutadans han d'exigir coherència als polítics, als partits polítics. I els polítics, els partits polítics, tenim l'obligació de donar resposta a la demanda.
Per la nostra part, en tot el que sigui millorar la democràcia, fer-la mes real i participativa, ens hi trobarà. Podem parlar de tot: de representativitat, llei electoral, llistes obertes, subvencions i finançament dels partits, llei de partits, iniciatives populars, lleis de consultes, etc. I hi serem, conscients que molts d'aquests temes es decideixen a Madrid i que el partit del qual form part encara no ha estat capaç de convèncer els ciutadans que tenir-hi un representant seria fonamental per a Menorca. Mentrestant, en la mesura de les nostres possibilitats, intentam col·laborar amb partits que sí en tenen, com pot ser Compromís. Ens hi jugam molt.
MAITE SALORD RIPOLL
Ciutadella
Disputes i diputats
Setembre de 2012, any i mig més tard d'haver signat públicament PP i PSOE el Pacte pel Transport Aeri, pel qual es comprometien a col·laborar i treballar units per trobar solucions, no sembla, arran de les cartes al lector publicades pel Sr. Damià Borràs i la Sra. Asunción Pons Fullana, ambdós diputats del PSOE i PP respectivament, que estiguin precisament per tal tasca.
Tots dos, suposadament amb la millor de les intencions, exposen en aquestes cartes uns fets esdevinguts al Parlament balear, on és fàcil observar, malauradament, la manca d'unitat en un tema tan sensible per a tots els menorquins.Si la Plataforma el Transport Aeri Ofega Menorca, va promoure precisament la signatura del Pacte, va ser precisament perquè el camí fins llavors recorregut, d'enfrontament o menyspreu entre els partits no havia donat cap resultat pràctic, pel que fa a la solució del problema en si. D'una banda és ben cert que des de l'arribada del PP al govern del Consell, les intencions del seu president el Sr. Tadeo, van ser clares i esperançadors d'esforç i d'unitat per tirar endavant solucions. A la pràctica, un any després aquesta col·laboració i esforços entre tots els partits, es troba desdibuixada en optar des de l'administració, per al seu desenvolupament per vies més personalistes.
Si bé és cert com indica la diputada del PP en la seva carta, que durant el mandat del PSOE no va millorar la problemàtica del transport aeri, cert és que el Sr Damià Borràs, va tenir empès per la seva consciència o potser pel Pacte de Transport signat , el coratge d'admetre-ho en un intent de reconduir la seva disposició a treballar per la millora d'aquest. La inquietud mostrada pel diputat socialista, davant la perspectiva d'un empitjorament de les connexions amb Barcelona, és d'agrair per part del ciutadà. La seva proposta d'estudi previ d'una OSP hivernal amb Barcelona sembla raonable. Tot aquell estudi, que ens serveixi per estar preparats, davant les contingències que puguin desencadenar-se en qualsevol moment (només cal recordar l'anunci de Spanair del passat hivern), va en la direcció de sumar, i no de restar, en el desenllaç dels problemes que té o pugui tenir el transport aeri a Menorca. Per tant no mereix l'oposició de ningú.
I com a exemple il·lustratiu del que és raonable en la proposta, i de la oposició incongruent de la Sra. diputada, aquesta mateixa Plataforma ciutadana que escriu, fa pocs dies va presentar, mira per on precisament , i justament a petició del conseller de Mobilitat Sr. Alejandre, un estudi previ de viabilitat per a una revisió de la OSP entre illes.
Bo és per tant saber valorar totes les iniciatives, vinguin d'algú no afí al color del partit o d'una Plataforma ciutadana independent. De la mateixa manera, que val a valorar la intenció del Consell liderat pel PP, i els seus esforços per buscar una sortida al problema del transport aeri. No obstant això, dit el dit, no és menys veritat , que els resultats encara són incerts i que la posició de la diputada popular Assumpció Pons Fullana, oposant-se en el Parlament a semblant estudi, és una contradicció que no hi ha menorquí que l'entengui . Es tractava simplement de recolzar un estudi preventiu, (a on la il·legalitat airejada per la diputada està fora de context i és com a poc, inexacta ) , davant del fosc panorama que pot sobrevenir en les connexions aèries amb Barcelona. Des de la Plataforma, seguim pensant que és més convenient de cara a l'opinió pública i a l'obtenció de resultats, constatar com els partits d'aquesta illa disputen menys entre ells . Desitjaríem en el seu lloc, consensuessin propostes per presentar-les al Parlament i que es trenquessin la cara junts per defensar-les. Tal com sense dubte desitjarien la majoria dels menorquins. Siguin ambdós generosos.
La Plataforma, atenent al seu compromís, ha treballat i treballa estretament amb el govern de torn corresponent. Però ens encantaria fer-ho amb tots el partits junts i no barrejats. Possiblement ens aniria a tots millor.
Plataforma el Transport
aeri ofega Menorca
Retroceso social
Las políticas neoliberales y el gobierno de PP nos están metiendo en una espiral de involución y retroceso económico y social de la que España tardará, si lo consigue, varias generaciones, en reponerse. Este retroceso nos afecta a nosotros aquí y ahora, en oportunidades perdidas, en proyectos fallidos, en ilusiones rotas, en compromisos adquiridos de los que no podemos responder. Nosotros somos ya mayores, pero estas políticas afectaran aún más a nuestros hijos y nietos y, en definitiva, a las generaciones futuras. En nombre del neoliberalismo y del beneficio de los mercados tendrán (o ni siquiera tendrán) peor asistencia sanitaria, peor educación pública, menos oportunidades personales y sociales, menos oportunidades para trabajar, para tener una vida plena o la posibilidad de trabajar y luchar por ella. Pero, por lo menos, los bancos habrán cobrado, los mercados estarán contentos y la gente que invierte diez millones o cien millones de euros en operaciones bursátiles, por lo menos, seguirá ganando dinero y no quebrará. Si conseguimos tranquilizar a estos mercados, a estos inversores, ¿qué más podemos pedir?
Nosotros nos jubilaremos a los 70 años ( o más) , los jóvenes estarán en paro, nuestros hijos irán al cole, los niños con los niños, las niñas con las niñas; las mujeres no podrán abortar; nos bajarán los sueldos, nos subirán los impuestos, los pagos mensuales y las cuotas de todo tipo; nos freirán a impuestos, tasas, copagos y repagos; los parados nos seguiremos empeñando en no encontrar trabajo, los pensionistas pagaremos más por los servicios sanitarios y sociales; además, ya, como no tenemos dinero, empezaremos a pedir créditos a los bancos (rescatados) que nos cobrarán intereses y comisiones ...
¿Qué importancia tiene todo esto? Por lo menos, los inversores cobrarán y los bancos que han hecho dinero a nuestra costa serán rescatados.
Y ¿por qué tenemos que preocuparnos de nuestros hijos y nietos, de nuestras personas enfermas, discapacitadas o dependientes si sabemos que el gobierno hace lo necesario -el vomitivo "lo que hay que hacer"- para que los bancos no quiebren, sean rescatados, y para que los inversores se tranquilicen?
"La hoja de ruta" -como les gusta decir - del gobierno de PP se aclara por momentos. Ahora, con los nuevos presupuestos del estado para 2013, el gobierno prevé la disminución del gasto público y decide destinar más de un 20 por ciento del presupuesto nacional al pago de los intereses de la deuda pública (y no la propia deuda pública) cuyo origen es privado (de los bancos) y especulativo.
El gobierno se empeña en poner el pago de la deuda pública por delante de las necesidades de los ciudadanos. En vez de rescatar bancos nosotros pedimos que rescatemos la democracia y así, quizás, podremos rescatar a los ciudadanos.
Algo rechina en este sistema político. Dicen que deberíamos estar satisfechos por la labor del Gobierno, por su preocupación por el bienestar de los mercados, los bancos y los inversores,
En realidad no estamos contentos. Estamos indignados.
Bárbara Salvà /Mª Rosa Ros /Edurne Uribe
Es Castell