Per la reactivació del Port de Maó
El passat dia 22 el grup socialista va presentar al plenari una proposta d'acord sobre el sector nàutic al Port de Maó. Una proposta que transmet la preocupació d'un sector tant importat per a l'economia maonesa i menorquina com és el de la nàutica recreativa.Hem pogut conversar amb persones que es dediquen a la cura i manteniment de barques d'una mida al voltant de 18 mts, són maonesos i maoneses que tenen feina gràcies a que persones amb gran poder adquisitiu han volgut deixar la seva barca hivernant al Port de Maó.
Gràcies a la decisió d'aquestes persones, les barques que passen l'hivern al Port de Maó generen un flux econòmic més que important, una barca amarrada al Port de Maó pot arribar a fer una despesa de 70.000 euros en manteniment, condicionament...i açò vol dir donar feina a empreses de la ciutat, des de fusters, electricistes, reparadors de veles, botigues de productes nàutics i un llarg etc...Aquests propietaris en moltes ocasions tenen casa pròpia a Maó paguen IBI, també aportant a les arques municipals. Quant arriba l'estiu aquestes famílies lloguen cotxes per a desplaçar-se, compren menjar, van a sopar....qui no voldria per a la seva ciutat un turisme d'aquesta qualitat? Un nínxol de mercat que dóna feina a tota una població.
Però el problema quin és? El problema és greu, som uns dels Ports més cars de la Mediterrània i menys competitius, els qui vulguin creure que la bellesa del Port de Maó per si sola ja és un valor afegit s'equivoquen. Els propietaris de barques d'esbarjo poden ser gent amb una situació econòmica acomodada...però no volen que se'ls prengui el pel i malauradament es així.
Com es senten, enganyats! Al Port de Maó es paga per un amarrament 14.800 euros l'any mentre que, per exemple, a Malta, Grècia, Castelló, Dènia, Costa Brava no supera els 7.500 euros a l'any. A més el nostre port no dóna cap tipus de servei, els tripulants, a terra, no disposen de dutxes ni bugaderia, en molts punts del port no hi ha aigua ni llum, les connexions wifi son més que millorables, per a reposar combustible s'han de fer hores de cua...és una realitat molt crua i de la que hauríem de ser conscients. Cada vegada menys barques hivernen al Port de Maó.
El responsable directe d'aquesta situació es Autoritat Portuària. Aquesta ha donat en concessió la majoria d'amarraments del Port de Maó, però amb uns contractes que inclouen clàusules econòmiques impossibles de complir, els concessionaris han de repercutir aquestes altes primes en el preu final que ha de pagar l'usuari. Quin interès té Autoritat Portuària en menystenir d'aquesta manera el Port de Maó? Perquè açò no passa al Port de Palma o Eivissa? Ens volen fer invisibles? No volen que fem competència a aquests ports que ja hem anomenat?
Aquestes són les preguntes que ens feim, som conscients que aquesta reivindicació fa molt temps que s'hauria d'haver fet i ens sentim responsables de no haver pogut capgirar aquesta tendència en el seu moment. Però dins aquesta anàlisi de responsabilitat no podem deixar de mirar endavant, ja no es pot perdre ni un minut més, el Port és la clau de la nostra economia i per açò hem de lluitar tots a una.
Aquest era el motiu de la nostra proposta d'acord, instar a l'equip de govern de l'Ajuntament de Maó a fer una feina conjunta amb grups polítics, sectors empresarials, associacions comercials i veïnals. Realitzar una diagnosi completament consensuada de la realitat del port. Executar una proposta estratègica a llarg termini que sorgeixi de la visió de l'interès general de Maó i Menorca. Instar a la modificació legislativa pertinent per tal d'augmentar de forma significativa la representació de l'Ajuntament als òrgans de decisió d'Autoritat Portuària.
Tots aquests punts van ser votats favorablement per unanimitat dins el plenari, fins i tot la senyora batlessa va comunicar que es formaria un Consell Municipal de Port, encara que no va acceptar instar al Consell insular i Govern a actuar amb fermesa en la defensa del Port de Maó. (Els seus motius tindrà).
Amb aquesta proposta no hem volgut ser oportunistes, com ens va acusar la senyora batlessa, volem que no es perdi ja més temps, que s'actuï amb fermesa davant d'Autoritat Portuària i que es reivindiqui de forma clara l'interès general del Port de Maó per a convertir-lo, una altra vegada, en el motor econòmic de la nostra ciutat.
Elena Costa
Regidora del grup PSOE a l'Ajuntament de Maó
Salvem Son Bou
i el turisme
El projecte que impulsa l'Ajuntament d'Alaior al Prat de Son Bou amenaça la seva conservació i degrada la imatge de Menorca com a destinació de turisme de natura.L'economia de Menorca necessita que s'allargui la temporada turística. El turisme de natura -senderisme, cicloturisme, turisme ornitològic- pot permetre atraure turistes fora de la temporada alta d'estiu. Menorca compta sobradament amb valors naturals com per oferir un producte d'altíssima qualitat, però açò implica també el repte de saber posar-los en valor sense degradar-los. Els turistes de natura moltes vegades tenen una educació i sensibilitat ambiental elevada, i es sorprenen desagradablement de certes pràctiques habituals a Menorca, com per exemple que hi hagi fems arreu o es tirin herbicides com allò més normal del món. El projecte de Son Bou és un clar exemple de poca sensibilitat ambiental i nul·la visió turística.El GOB fa ja mesos que va proposar a l'ajuntament d'Alaior unes actuacions encaminades a donar a conèixer el Prat tant als veïns com als visitants. Aquestes propostes ajudarien a augmentar l'atractiu turístic de la zona sense degradar-la. Bàsicament consisteixen en construir uns observatoris amb cartells informatius en plataformes elevades que permetrien la contemplació del prat, i poder-lo apreciar.
Els valors ambientals del Prat de Son Bou són molts, i han anat augmentant en les darreres dècades des de que es va deixar de sembrar. Actualment hi crien una dotzena d'espècies d'ocells aquàtics. Per exemple, als anys 80 hi va començar a criar la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), i actualment el 70% de tota la població de Menorca depèn del Prat de Son Bou. És una espècie declarada de conservació prioritària a nivell europeu, pel que existeix l'obligació d'establir mesures de conservació especial per aquest ocell. Un altre cas és el del gall faver (Porphyrio porphyrio), un ocell que es va arribar a extingir a tota Menorca, però que des de 1997 torna a ser present al prat i actualment també hi cria.
La construcció de passarel·les sobre el Prat de Son Bou implicarien la creació d'un fort impacte ambiental on ara no n'hi ha. Voldria dir un pas de molta gent a l'estiu, que les empraria sense cap altra finalitat que anar a la platja. Açò implicaria la pèrdua de la tranquil·litat necessària per a la fauna, i també seria l'origen de fems i contaminació a les aigües del prat. Les passarel·les existents a altres llocs, com a les mateixes dunes de Son Bou o a la gola de l'Albufera des Grau, estan pensades per a minimitzar l'impacte que la gent provocava a aquests indrets. La gent ja anava a les dunes abans de les passarel·les, provocant problemes d'erosió. Amb les passarel·les s'ha minimitzat el problema. Res que veure, per tant, amb la situació del prat, on ara no hi ha problema per afluència de gent.
Per tant no s'entén l'argument de l'Ajuntament que diu que el prat està "actualment en estat de degradació", quan és tot el contrari. El Prat de Son Bou està en un procés de recuperació natural, i mai havia estat tan bé, tot i que té alguns problemes. Tampoc podem entendre que es defensi la construcció de passarel·les sobre el prat perquè durant l'època que es sembrava arròs, i durant els primers anys de les urbanitzacions, es pogués travessar la zona humida per algun caminoi. La situació actual és molt diferent: Ara hi ha molta més població a les urbanitzacions i molts més turistes, i potenciar el pas pel prat generarà molt més impacte negatiu. I ara també hi ha molts més valors sensibles, fruit de la recuperació del prat. Ara el Prat de Son Bou és una zona protegida a nivell europeu, i estem obligats a conservar-lo. Allò intel·ligent seria entendre que la conservació del Prat de Son Bou és una oportunitat d'augmentar la competitivitat turística de la zona i no un impediment, com es desprèn del projecte de l'Ajuntament.
GOB Menorca
Sobre "en Vermei"
Correspondiendo a la preguntade la Sra. Vinenten su carta del miércoles 28, puedo decirle queen la obra "La dominación británica en Menorca", de Mario Verdaguer, de la Colección Panorama Balear, Palma, 1952, también se afirma que "Anstruther, llamado 'El Vermei' (sic) por los isleños oprimidos ..." por lo que parece que efectivamente fue este Brigadier,después de la muerte de Kane en 1736 y del gobierno interino de Primfeld, quien fue apodado de esta manera. De Johnston no indica qué apodos le dedicaronnuestros paisanos, puesto que parece que lo debieron merecer tanto él como su esposa, él porque "solo se preocupaba de enriquecerse" y ella, Lady Cecil, porque era "esa dama de ridículas plumas, de lascivia senil y de despiadado odio a los isleños ...".
Caramba con la pareja!Pero también me extraña que los ilustres autores que cita puedan haberse confundido con dospersonajes distintos. Y por supuesto expreso todo mi respetoa su trabajo. Yo no puedo aportar mi referencia personal, no sé dónde estaría yo en 1736...
Gracias.
Oscar Sbert Lozano