Un poc més sobre el TIL (I)
Som un grup de professors de llengües estrangeres que volem expressar el nostre punt de vista davant el conflicte que s'està produint arrel de l'aplicació del Tractament Integrat de Llengües i que ha originat la resposta de la comunitat educativa (professors, alumnes, associacions de pares) i gran part de la societat. Intentarem ser clars i tractar el tema des d'un punt de vista objectiu i despolititzat com a professors d'idiomes (la majoria som professors d'anglès).
En primer lloc, volem donar el nostre suport a les accions que demanden la derogació de la nova llei educativa que pretén aplicar el trilingüisme a les aules de les Illes Balears. En la nostra opinió, aquest procediment sobtat i sense l'adient planificació que es va iniciar el passat mes d'abril no és l'adequat i perjudica a uns alumnes als quals es confondrà a l'hora de seguir amb atenció qualsevol del terç de les assignatures que han d'impartir en anglès. Per a nosaltres és evident que l'actual context social i educatiu no és l'adequat per donar matèries íntegrament en anglès. Sabem del que estem parlant perquè alguns tenim experiència en centres de secundària i sabem que ja es fa difícil impartir la pròpia assignatura d'anglès utilitzant la immersió lingüística. Intentar ensenyar altres matèries obligatòries en anglès — tan se val si són les matemàtiques, les ciències socials o l'educació física- provocarà en la majoria de les ocasions que es rompi l'essencial interacció professor / alumne tan necessària a l'hora donar classe. És per això que creiem que la millor manera de potenciar l'anglès és afegint-hi hores lectives a aquesta assignatura setmanalment, per tal d'augmentar-ne la competència lingüística.
També volem dir que el nivell de B2 exigit al professorat podria ser insuficient a l'hora de comunicar-se durant la classe íntegrament en anglès, sobre tot quan parlem de l'educació secundària, on els alumnes mostren una major autonomia i necessiten interaccionar constantment dins l'aula, sigui amb el professor o entre ells.
Així doncs, tenint en compte l'actual nivell d'implantació de la llengua anglesa en els nostres col·legis i els nivells de coneixement que en tenen els professors i alumnes, ens formulem dues preguntes:
És ara realment el moment idoni per implantar aquest TIL? La resposta és no.
És aquesta la millor manera d'implantar-lo? Tampoc, les coses s'han de fer amb una planificació adequada. No tenim cap dubte que l'anglès és futur i s'ha d'incloure dins els projectes dels centres de les Illes Balears. I s'hauria de fer de manera progressiva des de les etapes infantil i primària per començar, dedicant-hi recursos, professors qualificats, desdoblaments, assistents nadius, formació als mestres i professors, etc. I també als centres d'educació secundària s'ha de començar a fer feina sense perdre temps, amb programes similars als de les Seccions Europees. Potser ara és el moment de potenciar aquests programes que facin augmentar la presència de l'anglès als centres. És evident que tot això ha d'anar lligat a una forta inversió. El nostre parer és que invertir en educació és invertir en el futur de la nostra societat.
Nosaltres no volem que l'anglès s'apliqui de manera experimental; volem que es faci seriosament, de manera progressiva i amb recursos. S'ha de treballar gradualment per tal de fixar uns objectius utilitzant terminis raonables que van molt més enllà del que va del mes d'abril al mes de setembre. Per tot això fer una crida perquè la Conselleria d'Educació, els equips directius dels centres i el col·lectiu docent aconsegueixen arribar a un Pacte per l'Educació a les Illes Balears.
Quan tot això succeeixi , és factible que en un termini racional de no menys de deu anys, els nostres alumnes acabin la seva formació obligatòria dominant l'anglès.
Josep Oliver
Dúnia Beltran
Virgínia García
Eva O'Callaghan
Tomeu Al.lès
Mònica Comes
Maria José Díaz
Wolf Heinze
professors d'EOI de Maó i de l'extensió de Ciutadella
Manifest
Per una escola pública i concertada de qualitat Les entitats sotasignants volem manifestar el següent:
-Estem d'acord amb una llei educativa que reforçi l'aprenentatge de llengües, sempre que es faci de forma gradual i sostinguda, amb la suficient dotació econòmica, material i de preparació del professorat.
-Aquesta llei educativa ha de partir del diàleg de tota la comunitat educativa.
-Aquesta llei educativa perquè tengui èxit ha de comptar amb el vist i plau i el consens de mestres, pares i administració educativa. En aquest sentit valoram molt positivament actuacions com l'associació Edu 21 que promou un pacte per a l'educació que impliqui a tota la societat en aquesta tasca d'educar.
-Aquesta llei educativa ha de respectar l'autonomia de cada centre educatiu perquè pugui aprovar i dur endavant els seus projectes educatius.
-Tampoc veiem bones perspectives en la nova llei educativa (LOMQE) que l'estat espanyol vol dur endavant ja que pensam que no ajudarà a la millora de la qualitat educativa de l'enseyament.
-Valoram positivament la feina feta per l'escola durant els darrers 30 anys en favor d'una escolai integrada en el seu entorn, creim que ha estat cabdal per a la pervivència de la nostra llengua catalana i creim que així hauria de continuar.
-Volem que es faci tot el possible perquè l'educació tengui el màxim de recursos econòmics i materials per tal de garantir la igualtat d'oportunitats i del dret a l'educació de tots els alumnes, així com garantir les ajudes a les famílies mancades de recursos en forma d'ajudes de menjador, de llibres, material escolar, etc.
Agrupament Escolta Sant Bartomeu
Grup de ball "Es penell"
Quins coverbos!
Penya barcelonista de Ferreries
Associació de vesins de Ferreries
APIMA IES Biel Martí
APIMA CEIP Castell de Santa Àgueda
Respuesta a la carta de la Conselleria d'Educació
Como padre de dos personas en edad escolar; y como padre castellano parlante para que no haya equívocos.
Quiero mostrar mi repugnancia ante la carta de la Consellería de Educació que muchos de nosotros recibimos hace poco días.
Primero porque, responsabilidad y más como políticos, es no crear un problema donde no lo hay y menos en estos tiempos que corren.
Segundo, la responsabilidad la habrán de asumir algún día tras recortar y recortar la educación pública como un paso más para desmontar el estado del bienestar. La «sociedad del malestar», su objetivo, necesita trabajadores eficientes pero no pensantes y por ende lo que quieren ustedes es recortar el derecho a la disidencia, al pensamiento libre porque una persona educada en la curiosidad intelectual y cultural leerá y podrá decidir libremente y tal vez decida elegir no ser un eslabón más, alienado por la acumulación y el beneficio económico, tal vez.
La falta de responsabilidad es sacarse una ley improvisada de la manga sin consensuarla mínimamente con la comunidad educativa con el único fin, imposible de todas formas, de cambiar una realidad como es que la lengua de estas islas es el catalán, le llamen como le llamen.
La falta de responsabilidad es, viendo la respuesta que ha producido esa ley, negarse a negociar e intentar dividir a los padres con cartas como la que ustedes mandan.
Y falta de responsabilidad es apelar a la denuncia de los niños «ante cualquier incidencia dentro del centro educativo» .
La falta de responsabilidad es romper con la armonía entre los padres, entre los padres y los maestros creando desencuentros y desavenencias que a los únicos que perjudican es a los propios niños que viven en un clima enrarecido provocado por ustedes y sus decisiones políticas. Por que un político, cuando toma determinadas decisiones ha de prever sus consecuencias y si no las prevé es que lo ha hecho mal, es decir es incompetente para esa función y por consiguiente quien lo nombra y lo mantiene en el cargo se convierte en cómplice de su incompetencia. Responsabilidad, para mí. Es no conformarse, y es más; es mostrarle a mis hijas que cuando uno no está de acuerdo con algo ha de esforzarse para cambiarlo y tiene no solo el derecho sino también el deber como ciudadano de hacerlo. Por eso nos unimos al vaciamiento de las clases y seguiremos uniéndonos a todas aquellas acciones que se decidan desde las APIMA. Y eso pese a que no es fácil conciliarlo con el trabajo y nos crea un montón de inconvenientes de índole práctica.
Porque ser responsable como padre es educar a mis hijas y estar al día de qué y cómo se les enseña en la escuela. No lo es que simplemente estén las cinco horas pertinentes y con ello quedarme tranquilo.
Salvador del Carril Helguera
Es Castell