Carta a la meva amiga Avelina
Avui vull fer el meu petit homenatge a una d'aquestes persones que sense conèixer-les a fons et preocupes per elles quan fa dies que no les veus.
On visc amb la meva parella ja va pel quart any, és un dels carrers amb encant de Maó, qui no sap on està el Carrer Infanta?
Quan era fiet i participava en les activitats per a fiets a l'Associació que ara defenso amb molt afecte, la del Molí des Pla, una associació de veïns amb més anys que jo, ella ja hi era.
Mai vaig arribar a entrar al seu petit comerç de productes varis, però allà estava, quan el seu fill era un dels meus monitors, allà estava, i des de fa quatre anyets aquí està, sempre amb un somriure, sempre amb el seu bon fer.
No és la meva veïna directament, viu unes cases més a baix que jo però el seu local, el seu antic comerç, està paret amb paret amb el meu saló. Us podríem dir que és l'ànima del carrer, tot o gairebé tot ho sabia ella. Cada tarda, plogués o fes solet, matins i capvespres ha obert el seu local per asseure's amb les seves amigues a veure passar els dies i comentar les seves coses.
Una veïna que ens ha recollit el correu quan no hem estat a casa, una dona que una nit es passejava ella sola per tot el barri perquè se li havia escapat es ca i la meva parella i jo ens vam posar a buscar-ho amb ella. Mai es va queixar durant les reformes de ca nostra, una dona que es preocupa per tu, ajuda a l'església de tota la vida, una dona que la vols com a una s'àvia que fa molts anys que no tenc.
Fa diversos dies que no s'obre la porta del local de tertúlies i preocupat m'he creuat amb la seva companya de batalles que viu a quatre cases d'aquí.
M'ha comentat que a la meva veïna, a la meva amiga, l'han hospitalitzada i no ha sabut explicar-me exactament el que li ha passat, però m'ha dit que es va recuperant però de moment estarà un temps amb la seva família un poc més lluny d'aquí as Castell, s'ha endut el seu ca que cada matí a les 7 treia a passejar, i al capvespre una altra volteta abans de dormir.
Sembla que es recuperarà i esperem que sigui aviat perquè ara el carrer sembla com els altres, no té la vida de barri que aquesta dona feia. S'encarregava d'ajudar a una veïna que no podia valer-se per ella mateixa, aquesta ja no està, però la meva amiga Avelina es recuperarà, segur que sí.
Avelina no crec que arribis a llegir aquesta carta per internet i per això l'enviaré a «Es Diari» , aquest diari que cada dia et poses a llegir al local. En José i jo esperem i desitgem que tenguis una ràpida recuperació.
Un petó i que la família et cuidi bé perquè ho mereixes.
I com dius a tota la gent que passa per la teva porta... Bon dia, sembla que farà fresqueta.
José Manuel García Pascual
Maó
Mi hijo no va al cole
Soy padre de un alumno de Sa Graduada de Maó, trasladado este año al colegio Mª Lluïsa Serra. Mi hijo no ha tenido clase en toda esta semana. Y, ha perdido una semana lectiva por culpa de unos constructores que, buscando el máximo beneficio, se olvidan de la seguridad, del buen hacer de su trabajo y a los que les importa bastante poco el resultado de su trabajo siempre que lo cobren. Por culpa de una Consellería de Educación incapaz y con una visión muy reducida del alcance de un problema que, de haber prestado atención a las quejas de la Dirección y la APIMA de Sa Graduada, ya estaría resuelto. Por culpa de no haber supervisado el trabajo debidamente, de no haber estado a pie de obra para asegurarse de que lo contratado era lo que se construía. ¿Dónde está el responsable de esa obra?. ¿Arquitecto, aparejador, jefe de obra? ¿Quién ha firmado el visto bueno de esta obra?. ¿Qué organismo oficial ha supervisado el trabajo realizado?. Todo este despropósito no sería tal si tuviéramos unos políticos capaces, firmes y coherentes. Si tuviéramos unos políticos que pusieran en su sitio a quien, realizando obra civil para la administración, no cumple con lo pactado y solo buscan el poder llenarse los bolsillos a costa de los contribuyentes. En fin, si tuviéramos políticos y no simples portavoces de lo que marcan unas siglas. Mi hijo no tendrá cole, al menos, una semana. No pasa nada. Visto lo visto, tampoco le hace mucha falta estudiar. Siempre podrá optar a hacer carrera dentro de la política, donde no hace falta articular debidamente sujeto, verbo y predicado, donde no hace falta examinarse para entrar, ni tener un máster. Donde no se exigen estudios mínimos, ni geografía, ni historia, ni siquiera idiomas para poder traducir correctamente, ya saben. En fin, siempre podrá ser conseller. Incluso de Educación.
Atentamente.
Juan Carlos Ordóñez Vázquez
MAÓ