Quan les emergències ja no són notícia
És difícil imaginar com ens canviaria la vida si un dia com avui la nostra terra fos víctima d'un terratrèmol, tsunami o huracà com el que ha assolit les illes de Filipines. La nostra quotidianitat, de cop, es veuria trastocada i potser inclús ens quedaríem sense vivenda. El pitjor serien les pèrdues humanes, persones que estimem, amb les que convivim, que haurien perdut la seva vida en conseqüència del desastre natural. Segurament, si comptàvem amb un negoci, aquest també hauria quedat destruït en qüestió de moments. No sols seria un canvi en el nostre entorn proper, també els veïns de més a prop, de més enllà, els seus familiars, els seus negocis, les seves terres sembrades...destrucció arreu.
La humanitat ha demostrat la seva solidaritat amb Filipines després de patir un dels desastre més devastadors de la seva història Filipines el passat 8 de novembre. Un mes després de la tragèdia, es valora que són quasi 10 milions les persones afectades, més de 3 milions que s'han hagut de desplaçar i més d'1 milió de vivendes afectades.
Els mitjans de comunicació, en aquest sentit, han estat uns grans aliats i ens han permès conèixer l'estat de la situació quasi d'una manera simultània. Gràcies a això, s'ha generat una gran onada de solidaritat que ha fet possible recaptar fons en poc temps per atendre les necessitats més bàsiques i immediates de la població del país sinistrat com són l'aigua i sanejament, refugi, alimentació i subministres bàsics per la llar.
Tanmateix, aquests mateixos mitjans de comunicació, un cop passats els primers dies de gran impacte, han desviat la seva atenció cap a altres indrets, altres notícies que contenen l'ingredient d'actualitat. Emperò la vida de la població a Filipines segueix igual d'afectada i tot i haver cobert les necessitats immediates de supervivència, segueix vivint en un país desestructurat que no compta amb els recursos necessaris per afrontar en solitari la seva recuperació. La dependència de l'ajut d'altres països en aquests moments és bàsic emperò el volum de donatius i aportacions ja no és el mateix: ha davallat. La situació generada pel tifó està controlada però no resolta i la reconstrucció es preveu lenta.
Això és el que està passant a Haití on, després de quasi quatre anys de la tragèdia, on van morir més de 300.000 persones, molts haitians segueixin vivint en tendes de campanya. Una epidèmia de còlera i successives temporades d'huracans, han colpejat el país de manera que el nou Haití promès encara està en obres.
Des del Fons Menorquí fem una crida a la consciència que les emergències no sols existeixen quan es fan visibles als mitjans de comunicació, sinó que segueixen existint quan també han passat uns dies i ja no reben visites dels periodistes. La destrucció no ha canviat. Es per això que des de les entitats de cooperació es valora com essencial no sols una actuació més immediata sinó també una intervenció en una fase posterior, transcorreguts sis mesos, per impulsar projectes que assegurin la reconstrucció del país. Volem incidir en la importància d'estar presents en aquest segon moment en qual les necessitats de la població segueixen imperant però en el que ja no es compta amb el ressò mediàtic inicial ni amb el mateix nivell d'aportacions econòmiques. Perquè no ens oblidem de Filipines i d'altres situacions d'emergència fem una crida a la consciència.
Per acabar, davant aquesta situació, el Fons Menorquí, com a entitat de referència de la cooperació i solidaritat menorquina vol donar el seu suport a les persones afectades pel tifó Haiyan per responsabilitat i solidaritat. Per aquest motiu recordem que el Fons ha posat en marxa una campanya de recollida de fons per totes aquelles persones que vulguin col·laborar, en la mesura de les seves possibilitats. Es poden fer aportacions al següent número de compte 2056 0014 16 4102007043 (Caixa Colonya).
Fons menorquí de cooperació