Síguenos F Y T I T R
Cartas del lector

Alcalfar... Quin enrenou que hem mogut!

|

Aquest any, les festes d'Alcalfar han tingut un gran ressò mediàtic, premsa, cadenes de tv, youtubers, grups de whatsApp, facebook... hem aparegut a molts canals de comunicació. Una de les característiques que, tradicionalment han tingut aquestes celebracions és la participació, prou entusiasta, de tots els veïns. Durant els dies de la festa i les setmanes prèvies no fa falta dir res, no cal demanar favors: els veïns, des dels més grans als més petits, passant pels joves i adolescents, saben el paper que hi han de jugar. No és necessari indicar què s'ha de fer: la organització és prou eficient i tothom sap quin lloc ocupa... si de cas, s'ha de refrenar algun fillet que, impacient com caracteritza la seva edat, vol encendre les llaunes. I són els més grans que, armats de paciència, els repeteixen els discurs que a ells els varen fer quan tenien la seva edat: «aquest any encara ets massa petit, però segur que l'any que ve ...!» Aquí volíem arribar. Aquest any ha faltat poc per a quedar-nos sense allò més representatiu de la nostra festa: l'encesa de la cala i la foganya d'Es Torn. Entenem perfectament les raons adduïdes per administracions per a prohibir aquesta activitat. Hi ha activitats que comporten un risc, però entenem que aquest risc es pot minimitzar, que no eliminar, amb una organització adequada i prenent les mesures de seguretat oportunes. Més enllà d'aquest fet puntual està el fet que les administracions han de ser garants de les tradicions i de la festa, no prohibint, sinó regulant, consensuant amb la ciutadania les condicions en les quals es duu a terme la festa, posant els mitjans necessaris per garantir-ne la seguretat i exigint a canvi els compromisos corresponents als organitzadors i als participants. El fruit d'aquesta negociació realment val la la pena: preservar les tradicions engegades fa més de cinquanta anys, i dotar-les dels mitjans i de les mesures per a dur-les a terme de forma òptima. I ha estat a través de la negociació i del diàleg, consensuant mesures i acceptant algunes restriccions, com hem pogut celebrar la festa. Aquí rau un dels aprenentatges que hem hagut de fer: consens. Ens hem hagut d'organitzar, els joves i no tan joves ens hem reunit en assemblees i hem trobat unes administracions que ens han escoltat, que ens han exigit i a les quals hem pogut fer demandes per arribar finalment a un acord, a un pacte, a un consens. Els al·lots i al·lotes de la cala, que han seguit amb interès els diferents esdeveniment, entre la por a no tenir els seus focs i la il·lusió per tenir-los, un any més, s'han sentit ciutadans, escoltats i respectats per les administracions... quin aprenentatge poder parlar amb la batlessa o amb la responsable de la conselleria de Medi Ambient, escoltar i debatre les seves argumentacions i poder fer arribar les queixes i les demandes. Des de l'Associació de Veïns d'Alcaufar, emparada per la immensa majoria dels residents i visitants, ens hem proposat treballar, de manera conjunta amb l'Ajuntament de Sant Lluís, i la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per dotar a la nostra festa dels mitjans que la facin segura i que permeti continuar amb aquesta celebració, tret d'identitat de la nostra cala. Esperam que aquest desig sigui compartit per les administracions, que tan bona voluntat han demostrat al llarg de tot el procés.Encetam així un camí en el qual la negociació, el diàleg i la feina conjunta d'administracions i ciutadania ens han de conduir cap al consens que permeti continuar endavant amb la nostra festa.

Lo más visto