Amb total escepticisme hem complert amb el que entenem com un deure cívic, i, a títol personal, hem participat en el tràmit de consulta pública sobre l'Esborrany de l'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, pel que fa a la comercialització d'estades turístiques a habitatges, és a dir, hem presentat al·legacions al projecte de llei que teòricament hauria de posar ordre i control al desgavell del lloguer de pisos (i habitacions) turístics.
El nostre escepticisme en relació a l'escrit que hem presentat no és un prejudici advers a aquests processos de participació ciutadana. Ans al contrari, defensam entusiàsticament la necessitat de democratitzar la democràcia representativa. Però, en aquest cas, la decisió política de privilegiar el negoci del lloguer turístic per sobre del dret a un habitatge digne i a un medi ambient sa, sembla estar presa. La participació ciutadana apareix limitada al matís o al suggeriment, encara que és ben cert que darrere d'alguns d'aquests matisos i/o suggeriments s'hi amaguin grans interessos econòmics. No és el nostre cas. El que ens preocupa és que el Govern ha renunciat a defensar un criteri essencial per a la defensa d'allò que és un bé comú: Les ciutats i els pobles són per viure i conviure, no per ser espais turístics.
Aquesta negativa es presenta embolicada de tecnicismes que amaguen l'absència de voluntat política. No hi ha res de nou. És part de l'antiga política neoliberal. Resulta, doncs, pertinent preguntar-se «¿Què volen dir-nos amb això que el lloc neix per a la pràctica turística, com si rebés una inspiració 'divina' o una crida a ser-ho?» («La Ciudad negocio, de China» C. Cabrerizo, 2016). Més pertinent és àdhuc la contestació: «El lloc es produeix per i per a la pràctica social, és l'opció per un model productiu el que constitueix el lloc». Sembla que el govern ha optat per un model productiu de tot turisme que exigeix sacrificar a la turistització molts dels llocs que fins fa poc eren llocs per socialitzar la vida de la ciutadania illenca.
Tanmateix hem al·legat tot advertint que amb l'avantprojecte de llei sobre comercialització d'estades turístiques a habitatges, el dret a l'habitatge digne i el dret al medi ambient sofreixen un greu retrocés, i, per tant, pot produir-se un pas important cap a la descohesió social i la incentivació d'una societat dual i fracturada. Pel que fa al dret a l'habitatge, és evident que la pressió turística més gran que comporta una «normalització-legalització» dels habitatges com a oferta d'allotjament turístic significa, per una banda, eliminar espais (a construir i/o a rehabilitar) perquè les persones i les famílies puguin tenir garantit el dret a l'habitatge, i, per una altra, genera una espiral alcista-especulativa del lloguer, i, consegüentment, l'esmentat dret a l'habitatge de molta gent que no pot (o no vol) comprar, esdevé quimèric. Quant al dret al medi ambient, és evident que el turisme de lloguer té impactes ambientals greus. Per la seva dispersió en l'entramat urbà, provoca majors dificultats que el turisme concentrat en complexos hotelers pel que fa a la gestió ecològica dels residus, d'estalvi energètic, i de consum d'aigua. Però, a més, és causa principal de la saturació de les ciutats, i de la negació al "dret a la ciutat" de les persones que les habiten.
Per tant, ens sembla lògic que es paralitzi la tramitació de l'avantprojecte de lloguer turístic, i, alhora, es decreti una moratòria immediata de la comercialització de cases i pisos turístics. Una moratòria no per estar mans plegades. Tot el contrari, mentrestant duri la moratòria, proposam que es duguin a terme, almenys, les següents tasques: 1. Estudiar la integració de la política sobre lloguer turístic com una part de la Llei de l'habitatge de les Illes Balears, que actualment està en tramitació. 2. Acabar els plans d'intervenció en àmbits turístics (PIAT) per a poder legislar amb coneixement de la situació de cadascuna de les illes. Els PIAT hauran d'incloure un mapa de la propietat dels habitatges susceptibles de ser comercialitzats turísticament. (¿Quantes multinacionals i/o fons voltors són propietaris d'aquesta oferta turística?). 3. Cal incloure en la futura legislació la comercialització turística d'habitacions que, curiosament, no hi és a l'esborrany de l'avantprojecte posat a audiència i informació pública. 4. Reforçar la inspecció turística per perseguir de debò les il·legalitats en matèria de lloguers i d'altres infraccions turístiques. 5. Elaborar protocols per a avaluar l'impacte ambiental d'una hipotètica legislació que regularitzi les estades turístiques a habitatges.
En definitiva, sol·licitam al Govern que declari no aptes per a llogar a turistes els drets a un habitatge digne, i a un medi ambient sa per a tot el món. És qüestió de justícia social i mediambiental.