Qui pren la decisió?
Les institucions deixaven en el darrer lloc de les prioritats la inversió en restauració i protecció de patrimoni cultural. Per això, quan es va fer la Llei de Patrimoni Històric, tant en la versió marc (per tota Espanya) com en la versió local (per a les Illes Balears), els legisladors van establir l'obligació de les institucions de dedicar un 1% de la partida d'inversions superiors a una quantitat per a protecció del patrimoni i foment de la creativitat artística. No sé en altres llocs, però, en el cas d'Alaior, això s'aplica de forma sistemàtica, fins i tot anem més allà, ja que l'1% cultural es treu no sobre les grans inversions, sinó sobre la suma de totes elles. D'aquesta manera, cada any, l'Ajuntament dedica entre 50.000 i 70.000 euros, segons els pressuposts, a la salvaguarda i foment del patrimoni cultural. La inversió és fa per complir la llei i perquè estam convençuts que és bona i necessària.
Però, des de que hi ha l'actual govern municipal, la concreció de la inversió no és una decisió personal, sinó una decisió participada. Fa aproximadament un any vàrem fer unes jornades de participació (crec que van ser dues o tres sessions) amb una votació final en urna. L'objecte de les jornades era el de decidir on s'invertien els aproximadament 120.000 euros dels dos anys: 2009 i 2010. Hi podia participar tothom que volia.
Finalment, unes cinquanta persones hi van prendre part i van presentar propostes que es van posar a votació. Una decisió col·lectiva que es va prendre va ser la de dividir la partida en dues meitats: una per a restauració del patrimoni i una altra per al foment de la creativitat artística. Després es van votar les propostes que van sortir en cada camp. La proposta de restaurar la bandera d'en Barçola va ser una de les més votades, com també ho va ser la de restaurar el mapa de Menorca de Sorá, de 1860, o la de recuperar dos rellotges històrics de paret de l'Ajuntament. Per tant, la decisió va ser el resultat de la participació popular. I ara, l'Ajuntament el que fa és complir aquell acord de molta gent. Avui, els tres projectes de restauració estan en marxa. Precisament, aquest divendres presentarem el final de la recuperació dels dos rellotges. Si en aquelles jornades de participació oberta hi haguessin participat altres persones tal vegada el resultat hauria estat un altre. Servint-me lliurament d'una frase de Delibes a El camino: podríem haver pres altres decisions, però aquesta és la que es va prendre.