Encara pel canal des Barrancó, amb en Josep Coll, passam entre els tarongers endolats pel fong de la mascara, una cendra que cobreix les fulles i cau damunt les taronges. Arribam a les cases, que d'estona era una barraca de carboners, i al boeret-païssa de mur ample de pedra seca enfangada on solien tenir la mula petita per llaurar entre els arbres, a la resta del barranc llauraven amb la colla. Deixaven el boer obert perquè el bestiar s'hi pogués arredossar en cas de mal temps.
Travessam el torrent davant les cases on comença l'hort Gran que s'eixampla entre el curs del torrent i la falda de llevant del barranc, amb tarongers i algun mandariner i llimoner. Està orientat a migjorn i a l'estiu el sol hi cau a plom durant unes hores, en canvi a l'aire li costa entrar-hi. En temps d'en Joan Coll, amb una bístia i una rella petites, llauraven de per llarg i de través entre els arbres, mentre que voltant la soca es cavava amb el càvec per no tocar les arrels. Enmig de l'hort hi havia un encadenat, uns quants magraners i el planter d'estaques de codonyer empeltades de pomera i perera per l'any venidor.
De tornada del fortí que separa es Barrancó de Sant Llorenç ens atracam a la caseta del motor entre canyes bombes o de bambú, utilitzades per pescar i caçar a coll. A una represa son pare hi va posar un molinet per moldre blat mig d'estraperlo, després de la guerra tots els veïns hi anaven a moldre. Era un poc més gros que un molinet de cafè i per moldre una quartera potser necessitaven dues hores. Dins la caseta es va instal·lar un motor i per un finestró sortia la corretja que accionava la bomba de poar a la trencada del costat.
Josep Coll recorda que carregaven el carro i amb una bístia davant s'altra pujaven falda-falda la costa empinada i estreta. Al camí de terra hi feien una ondulació –també anomenada trencada– perquè l'aigua de pluja es desvies a la banda i no obrís tant de solc. De les cases del lloc, amb un carretó duien la fruita a vendre a ca n'Àgueda "Grassa" i altres botigues de Ferreries, també en van arribar a dur as Mercadal. La més mala de vendre era la bona, més cara.
BARTOMEU MARTÍ
Quan en Joan Coll Febrer va deixar es Barrancó hi entrà en Joan Pons Martí, que durant un parell d'anys va ser el darrer pagès que menà lloc i horts junts.
Després es van separar i es va fer càrrec del lloc des Barrancó en Tomeu Martí Pons (65), casat de poc amb n'Annita. Sembrava blat, ordi i xivada, però allà van viure l'esclat de la producció lletera a Menorca –feien fogasses–, passant de les 7 vaques que hi trobà a unes 40 quan se n'anà, per les que també disposava de les sis veles de la part alta del barranc on sembrava farratge, hi anaven directament del lloc per un altre camí.
En Tomeu, un gran aficionat als cavalls, hi va estar 36 anys as Barrancó, fins fa prop de cinc. Actualment mena el Lloc d'Avall amb un fill, tot i que també sembra i té bestiar a altres d'aquesta banda com veurem. Avui en dia al lloc des Barrancó un pagès de Ciutadella hi té bens amollats.
MIQUEL DE SANTA BÀRBARA
En Miquel Morlà Coll (73) és més conegut per Miquel de Santa Bàrbara ja que va néixer en aquest lloc que menava son pare. Quan es va casar, el 1969, el senyor Pepe Olives "es síndic vell" es posà al cap que en Miquel havia d'arrancar l'hort des Barrancó. Ja s'havia obert el camí des de la carretera de cala Galdana.
En Miquel va plantar arbres fruiters a tot el canaló que menava, un tros cada temporada. Com que els primers anys no hi havia tretes, també recollia la llet dels sis llocs del senyor, amb un camionet petit i la duia a Coinga.
El de més amunt és l'Hort d'en Coca que hi plantà més de 700 melicotoners i pomeres, entremig els primers anys hi sembrava carbassons que duia a La Menorquina per fer melmelada, però el 1974 una torrentada es va endur els carabassons i una partida d'arbres dins el revolt. L'aigua passava per damunt el fortí de baix. Després ve la Vela de sa Junça, boni tota de pereres. Un poc amunt és s'Hort Vell, que en primer hi havia arbres i un caquier més que centenari, en Miquel hi sembrà dues rengleres de pera fina. L'Hort Redó el plantà de pomeres. Hort des Boeret sembrat de tarongers. Passades les cases, a la dreta del torrent: Hort de sa Font i Hort des Tarongers, en el que quan es morien els tarongers hi plantava pomeres. A l'esquerra del torrent hi ha l'Hort Gran entre el pont i el fortí, van fer net el torrent quan feia 2 o 3 anys que l'havia sembrat de tarongers, van escampar la terra del torrent i van enterrar massa els troncs perjudicant l'escorça.
Podava els arbres entre Nadal i el març, tenia dos o tres homos que hi anaven ara una setmana ara una altra. Sembrà tot tipus d'arbres, les pruneres als trossos més prims. Quan ell hi anà només n'hi havia a s'hort Gran, el demés ho sembrà tot de nou, en va deixar prop de 3.000.
EXCURSIONS
Deuen ser pocs el menorquins d'una certa edat que no hagin passat per es Barrancó. Els fruiters donaven una bona producció, però la competència exterior era molt forta, llavors en Miquel va obrir l'hort a les visites de grups que a canvi d'una petita entrada trobaven un lloc agradable en plena natura per dinar i passar unes hores.
Tenia dos menjadors guarnits amb tot tipus d'eines del camp. Hi havia carrets amb un ase per passejar entre els arbres, una tirolina sobre el torrent, una sitja, una reproducció del molí de pujar cantons a la pedrera, gronxadors, una "olla" que feien girar els mateixos al·lots, una somera que voltava sínia, cabres i altres animals. Un paisatge amable al que acudien al·lots d'escoles, clubs de jubilats, estrangers amb els seus guies i famílies els caps de setmana. A final de temporada hi anava tota la servitud dels hotels de cala Galdana a fer un dinar. Els darrers temps hi passaven 25.000 persones l'any.
En Miquel Morlà va tenir es Barrancó fins Nadal del 2000, que es retirà. Ho agafà en Joan Martí Pelegrí, del cafè Balear, que durant un parell d'anys continuà amb les feines de l'hort i les visites de grups, sobretot d'estrangers.
L'HORT ARA
Després d'en Joan Martí a l'hort des Barrancó es van tallar un noguer i uns xiprers monumentals i quedà molt abandonat durant set o vuit anys. Actualment se n'ha fet càrrec en Jordi Roman Serra (24), de Ciutadella, que vol implantar un sistema d'agricultura ecològica als fruiters. També arranja les cases de l'hort per rebre visites de grups o coneguts.
Durant l'estiu passat van tenir problemes amb la plaga de l'eruga peluda de l'alzina, que quan s'acaba les fulles de les alzines ataca altres arbres propers, com les pomeres que va deixar sa branca neta, com en s'hivern. Els tarongers tenien alguna fulla rosegada però es van salvar, en canvi s'enfronten al fong de la mascara que cobreix les fulles d'una cendra negra a les èpoques més humides. A més, avui en dia els arbres de les faldes del barranc s'han fet molt alts i espessos i el fan més ombrívol.
Vista la voluntat i joventut d'en Jordi hem de confiar en les seves possibilitats encara que, per començar, els tarongers necessiten una poda intensa perquè no es toquin uns amb els altres i treure les tanyades o rebrots de les soques. Esperem que l'hort torni a la seva esplendor.
_____
adsintes@telefonica.net