Dues al·lotes alaiorenques, que eren germanes, tenien dos moixos, i un dia estaven discutint com ho farien per diferenciar-los clarament entre si, i així poder sebre en tot moment quin moix era d'una i quin era de s'altra.
– Saps què farem? Idò, li tallarem un tros de coa en es teu moix, i així el coneixerem.
– I per què no li talles en es teu...?
– I si a un li tallàssim un tros d'orella?
– I si li tallàssim sa de la dreta, i a s'altre moix sa de l'esquerra...?
Amb tot açò –que si coa, va que si orella ve–, son pare les va sentir que discutien.
– Què teniu voltros dues, amb tanta xerrameca?
– No res, mon pare, que sa meva germana troba que per no confondre es seu moix amb es meu, podríem tallar-lis un tros de coa, o un tros d'orella, o ses dues orelles a un, i a s'altre cap...
– Bono, vam! –va dir son pare– Prou n'hi ha de discutir: tu et quedes es blanc, i tu es negre!