Primer va ser que els Ajuntaments no podien endeutar-se, encara que ho haguessin aprovat als pressupostos fa mig any, a partir de l'endemà i durant tot el 2011. El govern va dir després que tot es podia arranjar amb una fe d'errades al BOE, i ho van deixar només en la prohibició pel 2011. Amb aquesta tàctica de dir-te que et pegaran dues bufetades per després pegar-te'n una, et pot semblar que hi has sortit guanyant, però et fan mal ben igual. Aquesta decisió és dolenta, però serveix per recordar el tracte que històricament han rebut els Ajuntaments per part del Govern central i altres governs més pròxims. Ara, el govern del PSOE està fent amb els Ajuntaments allò que no s'atreveix a fer amb altres institucions públiques.
Quan decideix prohibir no té en compte discriminar els Ajuntaments que estan més endeutats dels que no hi estan, els que tenen i compleixen un Pla d'Estabilitat Pressupostària dels que no; no ha volgut tampoc diferenciar entre els tipus d'inversions que estarien previstes per aquests anys i tracta per igual la construcció d'un centre d'atenció social que la construcció d'una piscina. I encara una altra cosa: Ara tots ens aixequem en contra d'aquesta mesura, repetim el discurs ja repetit, focalitzem tota l'atenció en el cas puntual, i feim desaparèixer de les reivindicacions municipalistes el compliment de la promesa que va fer Zapatero: la d'aprovar el 2010 una nova llei de finançament local. Primer va dir que la reforma del finançament autonòmic i del finançament local s'havien de tractar al mateix temps, després va dir que no, que primer l'autonòmic i després el local.
Hi va haver acord per millorar el finançament de les autonomies i, els ajuntaments, com passa des de fa trenta anys, van quedar igual que abans, i ara ja molt pitjor. Això sí, va sortir el vice-president Chaves per anunciar que es proposarà un nou marc de finançament als ajuntaments que es constitueixin el 2011, després de les eleccions municipals. Quan deim que la crisi la pagaran els de sempre no ens hem de referir només a les capes mitjanes i a la massa assalariada, com a damnificats individuals de la crisi; també ens hauríem de referir als ajuntaments com a institucions marginades i enfeblides per la divisió partidista.