Continuarà funcionant el Consorci de disciplina urbanística? Es mantindrà un únic abocador a l'illa? Hem de retirar la posidònia també a les platges verges?
Aquestes i altres preguntes s'estan començant a formular a Menorca després del canvi, quasi bé generalitzat, de color polític. Totes les opcions segueixen obertes. Però és probable que la realitat de la crisi es torni a imposar per sobre dels excessos verbals propis de les campanyes electorals, amb la qual cosa el marge de maniobra s'estreny.
En època de pocs recursos institucionals, les administracions es veuran forçades a analitzar els sistemes més econòmics per funcionar. Caldrà buscar això que se'n diu l'eficiència en l'economia, o sigui, aconseguir el màxim de resultats que es desitgen, amb el mínim de recursos. I en aquest sentit, la figura dels consorcis pot ser una de les més adequades.
Certament, no sembla fàcil que qualcú plantegi desmuntar el Consorci insular de residus, que funciona des de finals del 93 i que permet centralitzar un sol abocador i compartir les despeses més importants de gestió i tractament. Però no està tan clar pel que fa a altres consorcis més joves, que resulten més propensos a ser objecte d'altres lectures.
És el cas del Consorci insular de neteja de platges, que comparteix maquinària i direcció, i que periòdicament queda sotmès a certes crítiques que tenen el seu origen en la manca de consens sobre el propi concepte de neteja.
Quan s'entén que la posidònia que la mar diposita a la vorera s'ha d'eliminar com es fa amb els plàstics i altres deixalles d'origen humà, entram en una polèmica que no té només connotacions ambientals (gran part de l'arena de les nostres platges es forma a les praderies de posidònia, o sigui que són estrets companys de viatge). Pretendre combatre aquest fenomen natural implica també una despesa enorme.
Els darrers anys s'havia arribat a una espècie de pacte, que eliminava la posidònia de les platges urbanes a partir de maig. Fer-ho abans no té sentit, perquè el mar et pot tornar a omplir totalment la platja de posidònia d'un dia per l'altre, i també hi ha més risc de perdre tota l'arena en cas de temporal. A les platges verges no es retirava mai a l'engròs, perquè calen excavadores i grans camions, poc compatibles amb unes zones dunars tan fràgils.
Així que potser qualque dia (ni que sigui obligats per la crisi) ens hauríem de plantejar l'oportunitat de fer propaganda en positiu de la posidònia. Explicar que si hi ha posidònia és precisament perquè les nostres aigües estan netes. I treure profit d'una espècie que té l'honor de tenir l'exemplar d'ésser viu més gran del món (a una zona propera a Formentera).
I després hi ha el cas del Consorci de disciplina urbanística en sòl rústic, que va sorgir després d'anys de contrastar la problemàtica que s'acaba generant quan es permet el desgavell urbanístic en el camp. I no es tracta només dels lògics efectes ambientals sobre el territori (a nivell de paisatge, consum d'aigua, contaminació de nitrats per manca de clavegueram, i altres). Llegit en termes econòmics, per un ajuntament acaba sent un problema dels grossos que vagin sorgint cases que no han pagat llicència i que, quan ja han configurat un cert nucli, comencin a demanar serveis (recollida de fems, llum, asfaltat de camins, etc.).
A Menorca hi ha 26 nuclis d'aquest estil, i no n'hi ha més perquè en el 2003 es va decidir crear el Consorci de Disciplina Urbanística. Les construccions il·legals es van fer realitat en èpoques de govern de diferents colors polítics, amb la qual cosa es va evidenciar que no es és un problema tant d'ideari com de la dificultat de fer complir les normes en municipis on els governants coneixen directament, per amistat o fins i tot per parentesc, la gent implicada en obres sense llicència. La solució passa per crear un òrgan "allunyat" del municipi.
És cert que la majoria de nuclis no han tramitat encara el Pla Especial que es preveia per anar millorant la seva situació, però el més important, amb diferència, era aturar el procés de nous hortals i xalets il·legals, i això ha estat possible gràcies a aquest Consorci. Per tant, ja no parlam només d'eficiència (també resulta més barat tenir un servei d'inspecció comú que tenir-ne vuit de dispersos). També parlam d'eficàcia, que és la capacitat de fer realitat els objectius que es persegueixen.
Confiem que les temptacions de populisme no acabin propiciant un nou descontrol. Quan s'obre la veda, solen proliferar els tirs.