Petitó meu, ton pare tenia moltes ganes que arribés el dia d'ahir. Després de moltes setmanes, per fi ens vam trobar amb els amics per passar una jornada junts. Ens ho vam passar molt bé amb la cançó que es va inventar en Pere, amb els daus que feien ballar en Lluís i en Francesc o amb les figures de dominó de na Neus. Vam riure, vam comentar l'actualitat del poble i del món i, sobretot, vam passar una bona estona.
Els amics, criatura, són un estaló imprescindible en aquesta vida. Són aquelles persones amb qui pots xerrar de tot sense por de res. Són aquells amb qui comparteixes interessos i secrets. Són aquells amb qui les baralles duren només uns minuts. Són aquells que saben quan els necessites al teu costat, i quan necessites una estona de soledat. Són aquells a qui telefonar quan no saps amb qui comentar el teu problema, i aquells a qui tu també escoltes quan necessiten ser escoltats.
Ton pare, petitó, té uns grans amics. De petit vaig trobar una persona amb qui compartir els berenars a l'escoleta, les bromes a l'escola i els jocs a casa. Encara avui compartim bones estones, confidències i riures. A mesura que vaig anar creixent, van anar passant amics. Amb els anys, uns s'acaben allunyant i n'acabes trobant de nous, però tots, a cada època, són indispensables. Ara, petitó, a ton pare li ha canviat la vida amb la teva arribada primer i després la de la teva germana. A poc a poc veig com els meus temes i els dels amics de tota la vida ja no són els mateixos. Ara bé, tenc la sort que els meus amics ho entenen perfectament, i sempre estan disposats a fer esforços per poder-nos veure. Ens trobam menys del que voldríem, però quan ho feim, per sort som els amics de sempre, i els ho agraeixo molt, perquè han estat ells qui s'han adaptat als meus canvis.
Desitjo, petitó, que tenguis bons amics. No importa la quantitat, sí la qualitat. Segur que a l'escoleta ja has fet alguna amistat, algun fillet o filleta amb qui jugues més que amb els altres. Cuida els teus amics, no només ara, sinó sempre. Sense ells, la vida és més complicada i més avorrida. Mai no saps quan es poden inventar una cançó que digui "No, no, no, poc a poc" i alegrar-te un capvespre ventós, plujós i gris!