Ja que aquests dies es parla del tema, me permetran que concreti algunes qüestions que entenc que són elementals.
La legislació espanyola consagra la lliure creació de centres escolars per part de la iniciativa privada. Ara bé, han de complir els requisits que estableixen la llei d'educació i les normes que l'acompanyen. Si el nou centre pensa seguir el pla d'estudis espanyol, el recorregut per als alumnes és el mateix que si sumam el d'una escola i un institut públics, tan pel que fa a etapes com a titulacions finals d'ESO o de Batxillerat.
Quan el centre ja està constituït i si té una demanda d'alumnes suficient, el titular pot sol·licitar el concert educatiu i l'Administració el pot concedir. Tenir concert vol dir que l'Estat paga la nòmina del professorat i el manteniment de les aules de primària i d'ESO (no de Batxillerat). En conseqüència, en aquestes etapes, el centre escolar ha de ser gratuït per a les famílies, tot i que és possible que cobri petites quotes a canvi de serveis addicionals (activitats extraescolars, etc.).
Si el centre no vol el concert, com sembla que és en el cas que mos ocupa, per poder ser autosuficient s'haurà de mantenir exclusivament amb les aportacions de les famílies. Si prenem com a referència algunes escoles privades de Mallorca o de la Península, les quotes mínimes deuen estar entre el 600 i els 1.000 euros mensuals. Pot semblar car, però és que l'educació és cara i els costos reals tant de la pública com de la concertada no són inferiors.
També s'ha de dir que una escola privada sol demanar a les famílies aportacions addicionals, com són les matrícules, els menjadors obligatoris, les activitats extraescolars, els uniformes, etc. I també sol oferir als alumnes setmanes de la neu, viatges formatius, estades a l'estranger, etc., que naturalment tenen un caràcter voluntari i es paguen a part.
Moltes d'aquestes escoles adopten el nom d'"Internacional" perquè complementen el Batxillerat espanyol amb més matèries i més aprofundiment. Els alumnes que aproven obtenen el Diploma de Batxillerat Internacional, que té un cert prestigi a universitats d'arreu del món. Cal dir que alguns instituts públics també preparen per obtenir aquest diploma.
Un centre escolar privat de 300 alumnes d'entre 5 i 18 anys, vol dir que tindria un únic grup (classe) per nivell, a Primària, a l'ESO i al Batxillerat, si és que els grups tenen el mateix nombre d'alumnes que a la pública o a la privada concertada. Si volgués doblar el nombre de grups i així tenir més pocs alumnes per classe, , les quotes també s'haurien de doblar. I si volgués diversificar l'oferta de Batxillerat, es dispararien.
És difícil pensar que un centre escolar amb quotes tan elevades es pugui omplir amb al·lots i al·lotes exclusivament d'es Mercadal. Caldria rebre alumnes d'altres poblacions de l'illa i, en conseqüència afegir el transport escolar i el seu preu. Matricular alumnes de fora l'illa comportaria disposar també d'una residència escolar i, amb una escola tan petita, sembla poc probable que es pogués mantenir...
L'existència d'una escola privada no representa, en principi, cap limitació per a l'escola pública. L'administració té l'obligació d'oferir totes les places públiques que exigeixi la demanda. Si as Mercadal és necessària una nova escola pública (i no dispòs d'informació suficient per poder opinar), s'haurà de construir amb independència de qualsevol projecte d'escola privada.
Podria succeir, açò sí, que la demanda de places públiques disminuís en el cas que algunes famílies mercadalenques es decantassin per l'oferta privada.
La idea de l'Ajuntament de demanar compensacions als promotors, si és que aquest projecte tira envant, no és cap disbarat. Davant de projectes d'aquesta envergadura i que exigeixen requalificacions de sòl, tots els ajuntaments ho han fet fins ara i entenc que és absolutament lícit i beneficiós per a la població.
Sobre la consulta que m'han fet de si una escola privada és millor que una pública, haurem de recordar la dita que "el nom no fa la cosa". Que una escola sigui "bona" o "dolenta" dependrà de la bondat del seu projecte educatiu, de l'eficàcia de l'equip que el gestiona, de la preparació i de la continuïtat del professorat, etc. I també s'hauria de tenir en compte l'ideari que defensi el promotor i si dóna prioritat als valors formatius o als interessos econòmics.
La realitat és que hi ha bones escoles públiques i bones escoles privades, de la mateixa manera que n'hi ha de molt millorables amb independència del seu preu, els seus recursos o les seves instal·lacions.
Una altra cosa són les conseqüències que els al·lots d'un mateix poble no s'eduquin junts. I en aquest tema sembla raonable que els primers que s'hauran de pronunciar són els habitants d'es Mercadal.