Que el president Bauzá digui i faci bestieses de tot color ja no ens sorprèn, gairebé ja no és notícia. Però convé deixar-ne constància escrita perquè, d'aquí a uns anys, quan ningú ja se'n recordi d'ell, hem de poder explicar als nostres fills i néts que un temps hi va haver un personatge així fent de president, i no s'haurien de pensar que els contam una rondalla.
Aquesta setmana, la densitat de bauzanades fa feredat. La primera, dimarts dia 9 d'abril, una intervenció al parlament per justificar una nova pujada d'imposts: «vaig dir que no apujaria imposts, però la realitat és la que és, no la que m'agrada». Fantàstic. Com si els altres governs pugessin imposts perquè prenen gust de martiritzar la butxaca dels contribuents, i no per les necessitats de la hisenda pública. A més, quan Bauzá es va convertir en president ja ens trobàvem en plena crisi econòmica. És que desconeixia aquesta «realitat» que sembla obligar-lo a pujar imposts? I tant que ho sabia! Però també devia conèixer l'enorme quantitat d'arribistes i defraudadors que al llarg de la història han arribat al poder gràcies a la mentida i la falòrnia.
La segona: a la mateixa sessió del parlament, el diputat Antoni Alorda (PSM-MÉS) que parlava d'incompatibilitats entre negocis privats i dedicació política, va citar l'exemple del president Bauzá i la seva farmàcia. La presidenta de la cambra, Margalida Duran (PP) el va censurar i li va prohibir que continués posant aquest exemple. Els recoman la visió d'aquesta patètica escena: www.bit.ly/censurapib. Fonts parlamentàries asseguren que la presidenta del Parlament actuava a dictat del president Bauzá, el qual, personalment o per mitjà dels seus col·laboradors, li va donant instruccions directes a través del WhatsApp. Visca la democràcia.
La tercera sobrepassa la categoria d'anècdota. Ja ho saben vostès: Bauzá ha anunciat que els llibres de text a partir del proper curs estaran disponibles en balear, amb les seves modalitats en mallorquí, menorquí i eivissenc (què diran els formenterers?). I per avalar la promesa, dóna una subvenció de 70.000 euros a les editorials que adaptin els seus llibres. S'agafi per on s'agafi, esteim davant una barbaritat tan enorme que el personatge queda ben retratat.
Si ho analitzam des del punt de vista filològic i editorial, és absurd. En aquests casos, el millor és fer una comparació: s'imaginen vostès que la Junta d'Andalusia fes adaptar els llibres escolars al malagueny, el granadí, el cordovès, el gadità, etc.?
Des de la perspectiva social, és una provocació: Bauzá atén les demandes del Círculo Balear, aquest grupuscle ultraminoritari que parla de llengua i cultura amb la mateixa solvència científica que l'endeví Rappel parlant de física nuclear, mentre censura i intenta silenciar —a les bones i a les males— les nombroses protestes sorgides en tots els àmbits de la societat de les Balears contra la marginació de la llengua pròpia. Només a l'acte «Enllaçats per la llengua» celebrat a Es Mercadal hi havia més gent que socis té el famós Círculo.
I què hem de dir del cost econòmic d'aquesta endemesa? Gastar-se 70.000 euros en una cosa que no demana ningú en ple festival d'unes retallades que afecten aspectes essencials de l'educació, quan hi ha famílies que no poden dur els fillets a les escoletes de 0 a 3 anys perquè no ho poden pagar i el Govern se'n renta les mans, quan se suprimeixen serveis i programes de suport educatiu perquè no hi ha doblers, és, sense pal·liatius, una immoralitat.
I ben mirat, és molt difícil que aquesta promesa es pugui complir. Pensin vostès en el nombre de llibres de text d'una matèria que distribueix una editorial per a tota Menorca: el cost de l'adaptació en proporció al baix nombre d'exemplars seria tan gran, que només hi ha dues possibilitats: o no fer aquesta adaptació, o vendre els llibres molt més cars que en l'actualitat. Si vostès són pares de família, ja saben el sacrifici que han de fer cada principi de curs per pagar els llibres de text dels seus fills. Bé idò, tal vegada li hauran d'agrair a Bauzá que a partir de l'any que ve els llibres els costin un bon pessic d'euros més.