Els noms de les coses són capriciosos. Per què a una taula li diem taula i no, per exemple, 'quatrepotesiunapost'? Hi ha qui ha decidit tirar pel dret, i com que no li agrada el nom amb que es coneix una llengua, senzillament el canvia. Per tant, jo avui faré el mateix, amb la mateixa falta de rigor científic i amb total impunitat.
Avui matí, després de prendre'm un BODRIO (Beguda Obligada Destinada a Reactivar l'Individu Obnubilat), he escoltat a la ràdio un GUIRIGALL (Grup d'Ultres Incendiaris Repetint Idees Grotesques per Adular el Líder Laudatòriament). Xerraven de la decisió del govern aragonès de canviar el nom del català que se xerra a la Franja de Ponent. He pensat que és RIDÍCUL (Reacció Irracional Destinada a Ignorar una Cultura Universal i Legítima), i demostra un odi incomprensible cap a tot allò que faci olor a català.
Crec que cada vegada està més estès l'odi irracional cap a aquesta cultura. És PREOCUPANT (Patologia Recurrent que Estigmatitza i Odia allò Català volent Unificar la seva Pàtria Ancestral Neutralitzant altres Tradicions). El respecte cap a la cultura pròpia no ha de significar l'odi cap a les altres, ni ha d'amagar un intent d'homogeneitzar la societat. El món amb poques cultures i llengües seria TRIST (Territori Reduït a unes Idees Simples Tergiversadores). Alguns, però, sembla que ho volen així.
Si alguns aragonesos no volen dir català al català, els hem d'instar a fomentar aquesta nova llengua que s'han inventat, el LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'àrea Oriental). Que fundin ESCOLES (Espais Sense Català Orgullosos de Legitimar Estultícies Surrealistes) on ensenyin aquest nou idioma, i inventin noves paraules per designar les coses més bàsiques, ja que si no poden canviar la realitat que odien, almanco així l'anomenaran d'una altra manera.