Ho comentàvem amb en Jordi Puntí després de la presentació, a la llibreria Documenta de Barcelona, de l'excel·lent llibre de poemes de Jordi Llavina, «Matí de la mort» de 3 i 4. Des de fa un temps, el centre urbà es va expandint. La pròpia llibreria dels carismàtics Josep Cots i Èric del Arco va abandonar la mítica antiga seu de Ciutat Vella i s'ha instal·lat a Pau Claris, a l'Eixample Dret. El mateix va passar amb la llibreria Jaimes, encara que aquesta va passar del cèntric i concorregut Passeig de Gràcia al carrer Mallorca. El centre urbà es va estenent des del nucli antic, des de les artèries principals, i la prova d'aquesta propulsió són els hotels, els pisos turístics i els establiments que hostatgen els molts visitants que rep aquesta ciutat que s'ha posat perillosament de moda: Barcelona rep 2,7 milions més de turistes que fa una dècada. Açò és bo per a la revalorització dels pisos de la zona, per a les persones que es dediquen al turisme; i és dolent per la majoria de ciutadans. Un turista, per educat que sigui, té uns horaris incompatibles amb els nadius que, si disposen de feina, tenen un estricte horari laboral. Aquesta illa secreta dins el mar urbà que és la zona delimitada per Passeig de Gràcia, Còrsega, Passeig de Sant Joan i Avinguda Diagonal, s'està convertint en una turística urbanització enmig de la ciutat. És el Quadrat d'Or, la ruta del Modernisme. La Pedrera, la Casa de les Punxes, la Sagrada Família. Edificis de Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí. No s'hi pot fer res. El centre es va dilatant i amenaça a devorar-ho tot com una gran bèstia afamada. Els hotels ens rodegen. En pocs mesos n'han obert tres o quatre en aquesta illa secreta i dretana de l'Eixample. I la cosa no s'atura. Des de fa uns mesos s'està construint a la nostra mançana, en concret a la cara de Bruc amb Diagonal, un hotel de cent-dues habitacions i cinc mil metres quadrats de superfície del grup mallorquí Barceló Hotels & Resorts. Serà un quatre estrelles superior i ha d'estar inaugurat a finals d'aquest any dos-mil-setze. Tenint en compte el ritme de les obres, m'atreviria a posar en dubte l'optimisme d'obertura. Renou i pols. Per evitar que el peltret caigui al pati interior, als balcons i a les propietats veïnes; els constructors han instal·lat una xarxa vertical de més de trenta metres d'alçada. Com que hi ha una mena de collada entre l'edifici clàssic que ha de convertir-se en hotel i el bloc de pisos del costat, dóna la impressió que un caçador gegantí de tords aguanta les dues canyes d'uns filacs descomunals mentre es manté amagat i assegut als peus del coll. La primera vegada que vaig contemplar la xarxa verda vaig patir pels ocells que volen i tresquen pel nostre pati interior esmitjat per la Diagonal. Des que he arribat a Barcelona a principis de setembre, m'hi he anat fixant. Assegut a la coca-rossa -sense la post d'escriure, enginyós invent patentat pel poeta Ponç- mentre prenc una cervesa o quan estenc la roba, he estat pendent de la xarxa. No he vist cap ocell envestint-se amb la malla com fan els tords amb la trampa enganxosa dels filacs dels colls menorquins. Fa poc vaig llegir un estudi científic que parlava dels ocells de ciutat. Deia, que aquests darrers, eren més intel·ligents que els de camp. Ho posaria en quarantena, però tal vegada és açò. Més espavilats, els ocells urbans veuen la xarxa i la sobrevolen. En aquest punt de l'escrit, més d'un lector deu haver pensat que no hi ha ocells silvestres a les grans urbs, que només hi ha coloms embotats i cridaneres cotorres grises argentines. Qui ho hagi fet, va ben errat. La ciutat és propícia per als ocells salvatges perquè disposa de molts arbres. No sé els càlculs d'ara, però l'any dos-mil-quatre Barcelona tenia 155.541 arbres. Sobretot plataners. També lledoners, cedres, acàcies i tarongers agres. La contaminació apuja dos graus la temperatura ambiental i açò afavoreix el dia a dia dels ocells quan fa fred, en especial a la nit. En el nostre reduït pati interior he pogut contemplar des de tords negres a tórtores, des de rupits a busquerets, des de verderols a caderneres, des de tudons a gralles, des d'orenetes a falciots negres, des de gavines a falcons pelegrins. L'any 2005, l'Ajuntament de Barcelona va editar la Guia d'Educació ambiental «Ocells de Barcelona». A més dels ocells esmentats, surten al llibre el bernat pescaire, el xoriguer, el puput, la garsa, l'estornell vulgar i l'estornell negre, el pardal comú, la mallerenga carbonera, el raspinell, la cuereta blanca, el mosquiter comú, la cotxa fumada, el xot i el mussol. Molts d'aquests ocells s'atraquen a les cases i hi campen amb total confiança i llibertat. D'altres són més esquius. Són com els turistes. Filacs. Cosa composta de fils entrellaçats. A Catalunya continental es diu filat, en singular; a les Illes Balears s'usa generalment en plural encara que designi una sola peça de xarxa, i s'aplica només als filats de caçar, mentre que en el continent es diu també filat la xarxa de pescar en el riu. Els filacs de coll és el filat gran i de forma triangular que serveix per a caçar a coll. La forma filacs s'ha produït per la confusió de la terminació -ts amb -cs en la fonètica balear. És una paraula que deriva de fil. Ah, aquesta setmana que acaba, en concret el dia vint-i-set de setembre, va ser el Dia Mundial del Turisme. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.