«Tot el que és clar en els mots, és clar en la vida», va dir Miquel Martí i Pol. Estic convençuda que la comunicació és una eina imprescindible pel treball relacionat amb les persones. Mestres, professionals sanitaris, educadors o polítics, saber-te explicar bé és bàsic. No es tracte de que siguis qui no ets, però van bé quatre pautes. Sí, quatre: desig de comprendre, de valorar, de respectar i de connectar. Pel que fa a l'escolta, de vegades, és un martiri. Preferiries fer-te el sord, però s'ha de custodiar la paraula de l'altre. Ho repensava fa uns dies, rallant amb uns metges. Hi havia un esforç considerable en el què em deien i sobretot en el com m'ho deien. Rebre bé, atresora tendresa.
I malgrat tot em nego a acceptar que la capacitat de comunicar amb èxit sigui un do. Hi ha persones que ni tan sols ho intenten. En el mateix espai, una pacient anglesa que no rallava cap idioma més que el seu. Tant que critiquem el decret català, i existeix una comunicat que no sap cap de les dues llengües oficials. «In English please» o bé s'esperava l'arribada de qualcú que fes d'intermediari. Però clar, aquesta llengua està ben vista i valorada per l'aprenentatge.
Alhora, rep un wap amb senyes d'una campanya que promou l'assistència a la manifestació del proper diumenge. Per error, segur. Perquè aquesta parella sud-americana que fa anys que és aquí, podria aprendre la llengua d'on ha trobat l'oportunitat d'exercir i que no té a caseva.