La natura ens atrau, ens agrada tenir contacte amb els regnes vegetal, animal i mineral que ens envolten, però fins un cert punt.
En un entorn de pedra, formigó, vidre, asfalt, metall... volem natura en forma de plantes, però dins una pastereta, jardinera o test. Tolerar la seva existència, però que no ens aclapari ni demani gaire atenció.
I si és animal, a una gabia o amb una corretja, que tengui clar qui comanda i que no suposi massa feina ni preocupació.
On la natura es manifesta amb esplendor, massa vegades ens estressam davant les manifestacions del vessant salvatge de tot allò que és viu. S'ha de tallar l'herba. Açò està molt descuidat. Tot està ple de mosques i escarabats…
A la ciutat deixam espais sense asfalt perquè es pugui desenvolupar la vegetació, però sempre controlada, cuidada i prèviament dissenyada.
Després de tenir contacte amb l'hàbitat que ens envolta, correm a llevar la taca verda d'herba dels calçons o la terra de les sabates, ja que qualsevol senyal de la relació amb l'entorn la consideram brutícia.
Tal vegada sigui bo per a la salut, física i mental, aquest control i contenció del món silvestre, però sembla que cada vegada necessitam més vacunes, medicaments i psiquiàtrics.