Tornes vell i en cert sentit ‘conservador', cada vegada te deixes veure manco pels extrems i trobes que les coses s'arrangen millor xerrant que a base de confrontacions. Però, clar, com que açò només ho entenen els vells, és impossible que la humanitat algun dia arribi a aplicar-ho, a no ser que només quedin vells en aquest món.
Quan ets jove creus fermament que les teves idees són les bones i les defenses amb totes les forces, i així, just un pot fa unes coses i desfà allò que ha fet el que hi era abans… incapaços d'arribar a un acord, en res, malbaratant els doblers i incomodant la gent que pretenen servir.
Cada vegada que canvia un govern, local, illenc, autonòmic, canvien els criteris sobre un munt de qüestions. La carretera general, amb els ponts post apocalíptics i les retxes grogues que te limiten absurdament la velocitat sense que hi hagi cap element diferent a una carretera sense obres, n'és un exemple; que l'acabin ja, que hi hagi un acord i que no es pateixi més per fer una misèria de trajecte.
Els canvis de circulació i trànsit a les poblacions, el nom oficial de Maó, Mahó, Mahón, ascensor i escales mecàniques al port… basta que un triï una cosa perquè l'altre ja no ho vulgui, i mirau que podrien ser complementaris. Uns decideixen la ‘pacificació' de centres de pobles on no hi ha mai ni cotxos ni vianants… i quan governin els altres ho canviaran.
Sembla imprescindible el consens quan es decideix i es tria un model, amb el compromís de tots els possibles governants de respectar el pacte. Però vindran els joves de la següent generació i…