L'abocador des Milà ha estat notícia aquests dies passats. Es veu que hi han llençat restes animals que havien d'haver estat incinerades, i sembla que hi ha hagut nombroses irregularitats en la gestió d'aquests residus entre l'empresa del femer i els escorxadors de Maó i de Ciutadella. Total, una qüestió prou greu que s'ha d'investigar i controlar perquè les coses es facin bé.
Però tu, en veure les fotos que s'han publicat, més que les restes animals abocades -cap de vaca tirotejada inclosa-, allò que t'ha cridat l'atenció és la quantitat de plàstics que hi ha amuntegats, t'han impressionat més les bosses verdes que no les vísceres que contenien. Un plàstic que allà quedarà, sembla, per molts d'anys; de 10 a 100 una bossa, o més de mil anys un bòtil de PET (politereftalat d'etilè), com la majoria de recipients que empram. Si s'enterren, malament, i si es cremen, els fums tòxics generats deuen ser importants.
Els residus càrnics abocats on i quan no tocava poden suposar una falta molt greu, però cadàvers escampats n'hi ha per tot a la natura, segueixen el seu cicle, són aliment per altres éssers, i es descomposaran com ha succeït tota la vida. Les vísceres evolucionaran de manera natural; no així les bosses que les contenen.
Tots produïm residus i imatges com aquestes n'hi ha per tot el món, però et serveixen per recordar la importància d'utilitzar alternatives als plàstics no reutilitzables perquè no siguin els protagonistes eterns a qualsevol abocador.