«Doctor, fa dies que tenc molt de mal de cap». «A vam, prengui paracetamol cada vuit hores i ja veurem». «Tenc el braç inflat i adolorit». «Idò prengui paracetamol una setmana i després me diu com està». «Tenc un pes al pit i me costa respirar». «Prengui paracetamol». «Tenc una rampa des de l'esquena al genoll». «Prengui paracetamol i ja veurem més endavant».
La medicina tracta la majoria dels casos els símptomes de les malalties i no tant les causes. Allò primer i més important és combatre els mals que pateix el pacient, però si no es cerca el motiu i s'elimina, els símptomes no desapareixeran.
Les administracions, cada vegada més, fan cosa semblant. Apuja el petroli? Descomptes de benzina i transport públic gratuït. Apuja l'habitatge? Ajudes. Hi ha inflació? Davallam l'IVA. Ajudetes per comprar ordinadors, estudiar, treure's el carnet de conduir, subvencions, paguetes... Caritat en tost de justícia. Mesures temporals a compte de l'erari públic que no solucionen cap problema perquè no eliminen els motius que els provoquen.
La dona que acompanya l'homo que té un malàs a l'esquena i a qui li han receptat paracetamol, li demana al metge amb desconfiança: «Però troba que açò el curarà, doctor?». «Bé… no, però li llevarà un poc les molèsties i no li farà cap mal… Llavors ja veurem, si torna a estar malament, ja li farem proves…», contesta, sabent que estarà un altre de guàrdia quan torni desesperat aquell pobre homo.