La situació singular de la llengua catalana en conflicte lingüístic durant segles ha desenvolupat de forma també singular i potent una branca moderna de la lingüística, la sociolingüística. L’entramat de llengua-política-societat, dels processos històrics i comportaments lingüístics ha generat a ca nostra un viu interès i ens ha afinat la sensibilitat fins al punt d’esdevenir un laboratori d’idees i concepcions, més enllà de l’atenció purament científica. La nostra cultura catalana, d’ençà del s. XVIII, però especialment durant el s. XX i aquest quart del XXI, ha centrat bona part del seu esforç intel·lectual a comprendre la situació de la llengua en les seves condicions d’existència. Així han proliferat estudiosos tan notables com Lluís V. Aracil, Jesús Tusón, Carme Junyent, Isidor Marí, F. Xavier Vila i tants d’altres d’una llarga, rica i diversa bibliografia. A Menorca també tenim una tradició filològica rica, començant per A. Febrer i Cardona i seguint amb Salord i Farnés, Francesc de B. Moll, Pere Melis. En aquesta mateixa línia fa poc més d’un any vam tenir la satisfacció de veure publicat «Com un vol de falcó», una selecció d’articles notables sobre la llengua de l’enyorat Joan López Casasnovas.
L’ús de l’article d’opinió, com el que feim el grup d’Acció Cultural de Menorca sota la capçalera Xerram d’on som, ha estat present en la premsa de l’Illa de forma constant, especialment quan la situació de la llengua és crítica i reclama la intervenció de persones que des del coneixement poden fer del debat sobre la llengua una qüestió seriosa, argumentada i sòlida que estigui per sobre dels disbarats i animalades d’uns quants col·laboradors freqüents també a la premsa local. Això mateix és el que fa el llibre «Conversam?» d’Ismael Pelegrí, (Ed. Documenta Balear. 2025), una nova fita que se suma a aquesta tradició (socio)lingüística. Es tracta de trenta-set escrits publicats inicialment al blog Xalandria. L’interrogant del títol indica si és possible la conversa amb aquells que es dediquen en les tribunes públiques a atacar qualsevol intent de fer ‘normal’ la llengua catalana en el seu domini. Bona part dels articles desemmascaren la ideologia lingüicida contra la llengua catalana que practica actualment la dreta i l’ultradreta, ara aliades en un front comú. D’entre els temes diversos destaquen els dedicats als intents de desvirtuar la toponímia i a les bones tasques de recuperar-ne la forma genuïna. El panorama que Ismael Pelegrí analitza de la llengua és ampli. Tracta diversos àmbits d’ús: la sanitat, l’educació, el marc jurídic, les enquestes d’ús i coneixement, sobre les varietats i la forma estàndard. I sobretot parla dels molts prejudicis que malmeten la llengua catalana.
Vivim temps difícils per a la nostra llengua i cultura. El llibre «Conversam?» és símptoma i cura alhora, una visió crítica i reivindicativa, plena de saviesa i de rigor. És aquesta situació singular de lluita constant per a la supervivència que ens ha fet aflorar el pensament sociolingüístic a ca nostra. Una lectura necessària que ens fa pensar en l’esforç afegit que suposa parlar de llengua en lloc que sigui la llengua que ens parli.