Ja han passat uns anys des que es va iniciar a Menorca la darrera onada de gent d’altres orígens que compra cases i paratges a l’Illa. Just començar la primera dècada del segle actual, van anar sorgint aquests canvis de titularitat.
Persones amb alta capacitat adquisitiva van descobrir un territori ben conservat, que disposa de serveis, on hi ha identitat, seguretat i discreció social. Això va configurant un nou escenari de terratinents, d’estètiques, de comerços i d’allotjaments. La valoració d’aquest canvi és complexa, com la mateixa societat.
La vinculació emocional amb un territori tant pot ser de naixement com d’adopció. Cap de les dues vies garanteixen estima assegurada. De fet, la història mostra una ampla diversitat de casos.
Quan va arribar el fenomen turístic a l’Illa, a la segona meitat del segle passat, els llocs que tenien litoral van passar de ser menyspreats (pel poc interès agrari) a ser els terrenys amb més expectativa de negoci (per la possibilitat de ser urbanitzats).
En aquest nou context, hi va haver propietaris que van prioritzar l’orgull de mantenir l’herència dels seus avantpassats, abans que entregar les terres a la nova economia del ciment. D’altres -igualment menorquins d’antics llinatges-, es van convertir en importants beneficiaris de la transformació de la vorera de l’Illa.
Amb la següent generació, amb més hereus a satisfer, van augmentar significativament els que volien urbanitzar la costa. Els anys de confrontació social sobre el futur de l’Illa es van postergar de manera intensa fins el canvi de segle, amb promotors forans i autòctons.
De manera que hi hagut de tot al menú, i cal esperar que continuï sent variat. En propietaris recents, la diferència sol radicar en si l’aposta és viure a l’Illa perquè han quedat fascinats (podent anar a qualsevol altre lloc del món) o perquè han detectat un espai adequat i transitori, on fer-hi rendibles transaccions immobiliàries o d’altra índole.
Alguns estan fent interessants inversions al camp, que permeten una diversificació econòmica i la recuperació de valors ambientals perduts. Són reconversions que no es faran mai des del sector públic i que els terratinents menorquins no han volgut fer (per això han venut).
2 A l’altra cara, hi ha terres gestionades per pagesos emprenedors, compromesos amb el medi i amb el futur, que entren en una gran incertesa quan el lloc on treballen es posa a la venda. Com hi ha habitatges que pugen de preu tant per la presència de nous compradors estrangers com pel lloguer turístic autòcton.
S’han de poder discernir realitats i preveure els efectes. Hi ha qui fa apostes agràries reals i qui té un jardiner disfressat de pagès per cobrir la quota que demana l’agroturisme. Hi ha qui manifesta un compromís en l’estalvi d’aigua i converteix els aljubs en piscines.
Les operacions no desitjades quan hi ha molt de capital a prop, cal regular-les amb normativa clara, que vetli per l’interès general. El benefici privat només s’ha d’incentivar si el resultat és positiu per a l’Illa.
Queden reptes importants a resoldre, que es van posant cada vegada més sobre la taula. Però conèixer les pretensions que hi havia a determinats indrets i comprovar-ne la situació actual, genera esperança i ensenya a mirar les coses amb més criteris que el de l’origen.