L’Ajuntament de Ciutadella va publicar durant unes hores el vídeo de la reunió que va mantenir amb les entitats culturals, esportives i socials del municipi per tal d’explicar-los el que han de fer per optar a les subvencions que enguany es reparteixen per concurrència pública, és a dir aquelles que no s’han decidit a priori o a dit.
Pel que sembla, molts dels sol·licitants cometien fins ara errors, no entenien les bases, presentaven els papers que no tocava i, al final, el procés es feia etern. Avui dia encara no s’han pagat ajudes del 2023 i hi ha entitats que, desanimades, han deixat d’organitzar activitats per manca de suport.
El tràmit no és fàcil, segons es va evidenciar a la trobada, perquè les ajudes es donen per activitats individuals i moltes s’han de trossejar. Cadascuna es registra, avalua, resol i justifica per separat. Passos que han de ser supervisats per uns funcionaris que van «desbordats de feina». Em va sorprendre, tot i la bona voluntat que hi posaven els treballadors, el nivell de burocràcia que suposa optar a una ajuda que, en molts casos, no arriba als 500 euros.
Els requisits que demana l’Ajuntament ni tan sols estan coordinats amb els que fixa el Consell en les seves pròpies subvencions, i açò obliga les entitats a duplicar la feina si també hi volen optar. Amb condicions tan pintoresques com haver de «garantir» que l’activitat subvencionada «té en compte la perspectiva de gènere». No sé com s’ho deu fer, per exemple, qui organitzi una xerrada sobre esclata-sangs.
Per a un gestor professional o un funcionari públic pot ser normal manejar-se amb aquest llenguatge postís i l’embull de papers i certificats que es requereix per a cada passa. Però es perd de vista que la majoria d’aquestes entitats són gestionades per voluntaris en el seu temps lliure i sense cobrar res. Podria l’administració, per una vegada, recordar que fan feina per al ciutadà i no al revés?