Em dius «Mira ella sa pasarella», una dita d’anys arrere referida a una dona activa, espavilada, d’aspecte agradable, que alegra la vista. En canvi poc després afegeixes una expressió moderna, col·loquial: «Ella ja l’ha tornada a liar!».
Idó jo crec que és una creguda, es pensa que és guapa, llesta, intel·ligent... «Al tanto!» que quan algú/na «s’ho creu» les qualitats solen ser més suposades que reals i el personatge resulta no ser tan eficient, atractiu o agut. Però ella superba, es creu superior als altres.
És el súmmum, va estufada, xula i provocadora, «no necessita tenir s’àvia», fins i tot «va de guai», «fa el viu» o «es passa de llesta». A demés és un gallet, fa ostentació de poder, bravateja. No és com un penell instal·lat sobre una teulada que gira empesa pel vent. Ella va a pinyó fix en la seva pròpia direcció i, prest o tard, voldrà dominar el seu partit...
És evident que li agrada «esbrufar» (esquitxar, com quan fem un atxem), disfruta fer esbrufs, flitar amb paraules ofensives els seus adversaris. És com una rascla (peix petit que viu entre roques amb espines verinoses) que significa irritable, geniüda, poc afable, tendeix a dur la contrària, autoritària no es deixa doblegar, és de «coa d’onso» molt dura, com sa sola d’una sabata...
En ser pol·linitzadors, és una magnífica notícia tant la cria de mil abelles reina feta per l’empresa menorquina Mel i Reines, com la quantitat de papallones que es poden admirar passejant pel camp.
Avui hem «fet sa papaona» aterrant de flor en flor, amunt i avall, ens hem fet veure obrint i tancant les ales, hem festejat, xuclat el nèctar de diverses paraules. «Hem anat de Can Betlo a Can Catetlo», que vol dir passar d'un tema de conversa a un altre, sense cap ordre.
Hala Idó, ja n’hi ha prou de xerrameca, auequen! Veu autoritària que vol dir disperseu-vos, fora tots d’aquí. I ella on és? -Ha partit després de frasejar la primera línia... només sap llegir en castellà.