Com aquell que no vol la cosa, enguany serà la cinquena vegada que faré columna diària, d’aquelles anomenades «cafeteres», per allò d’ajudar a distreure i complementar el cafè matutí o, potser també, el vermut del migdia o la bereneta del capvespre, procurant treure ferro als desastres quotidians; guerres, fam, aranzels trumpians i demés castes de disbarats que ens amarguen l’existència des de bon matí.
Aquest any 2025 he cercat la col·laboració d’un metge de nom Francesc Camps i Mercadal, conegut amb el sobrenom de Francesc d’Albranca, nat as Migjorn Gran l’any 1852 i traspassat, també as Migjorn l’any 1929.
Aquest metge va guanyar el premi, instituït per l’Ateneu de Maó l’any 1911, amb una obra titulada «Folklore menorquí de la pagesia», on repassà tot un seguit de faules i tradicions pròpies de la pagesia de Menorca, emprant una ortografia prefabriana, amb unes característiques molt especials que, ara per ara, ens fan una certa gràcia i, particularment, m’ha representat una certa dificultat a l’hora de fer la transcripció dels texts escrits ja fa més d’un segle.
Aquesta obra ens permet rememorar la senzillesa de la cultura popular de la pagesia menorquina, tant pel que fa a les faules com a les tradicions de la gent del camp. Si qualcú està interessat en més detalls de la seva vida, pot consultar la inefable i extensa documentació existent a l’univers informàtic; l’espai que disposam a aquesta columna no ens permet ser massa explícits.
Només vull indicar que va ser un cas molt destacable de progrés personal, atès que no era gens freqüent que un al·lot fill de pagesos arribés a ser metge, després d’estudiar el batxillerat a Maó i la carrera de Medicina a la Facultat de Barcelona, combinant els estudis amb la feina, traient les millors notes.
Com a detall a ressaltar, una de les seves filles es va casar amb el fill major de l’escriptor des Castell, Àngel Ruiz i Pablo.
El meu desig és, simplement, ajudar a passar l’estona del lector, reivindicant la figura d’aquest metge, del qual es diu que anava a veure i visitar malalts qualcant a cavall i botant per damunt les barreres dels camins i les tanques per tal de no perdre temps, descavalcant i cavalcant.