La història d’Europa és marcada per les successives guerres entre els diferents estats pel domini del continent. Segurament la competència bèl·lica entre les potències va dinamitzar la tecnologia a Europa entre els segles XVII i XIX. Europa va utilitzar la seva supremacia tecnològica per dominar gran part del món a base d’utilitzar la força i va imposar els seus interessos als altres països, o sigui, el mateix que fa actualment el govern americà. Per si algú té dubtes, entre les potències tecnològiques no estava Espanya, sempre allunyada de la ciència i la tecnologia, aquí la repressió, la inquisició, les misses, la misèria, la poca imaginació i una aristocràcia inútil van portar al país a la decadència i la pèrdua de les colònies.
QUAN ACABA LA SEGONA GUERRA MUNDIAL emergeixen les dues potències mundials guanyadores del conflicte, USA, URSS i la guerra freda entre elles potenciarà novament el seu desenvolupament tecnològic. És llavors, el 1957, quan signen el Tractat de Roma sis països europeus: Alemanya Occidental, França, Bèlgica, Països Baixos, Itàlia i Luxemburg i formen la Comunitat Econòmica Europea, el seu nom ja ho diu tot, es tracta de l’Europa dels comerciants, que no obstant serà la llavor de la Unió Europea el 1993 i l’acord de Schengen el 1995. La UE ha arribat a estar formada per 28 estats i té una gran oportunitat per iniciar un camí cap a una Europa capdavantera tecnològicament i socialment cohesionada amb una economia forta. Però és una Europa dominada per membres que prioritzen els interessos nacionals «el primer casa nostra i després ja veurem». Costa molt arribar a acords i a la dreta europea ja li va bé això exclusivament d’Unió Econòmica.
Ara Rússia ha anat a menys i tenim una nova i gran potència mundial, Xina. El creixement exponencial d’aquest país ha estat promocionat pels interessos particulars dels fabricants del món occidental, d’Amèrica i Europa, que van veure l’oportunitat de produir molt més barat quan es liberalitzà el comerç, gràcies al treball esclavista dels xinesos i si per això calia facilitar-los la tecnologia, endavant! Els empresaris es van folrar, però els treballadors d’Europa i Amèrica pagaren i paguen les conseqüències i els condemnà a tenir també sous i condicions laborals de misèria.
La deslocalització ha acabat trastocant la industria occidental. Els xinesos que no són beneits ja produeixen pel seu compte productes d’alta tecnologia, cotxes, ordinadors, telèfons mòbils... i tot molt més barat. La indústria europea d’automoció trontolla, al llistat de cotxes més fiables del món cada vegada hi ha menys europeus, els japonesos i coreans pugen amb força i els xinesos no tardaran gaire si no fem una acció coordinada a Europa per impulsar cotxes més fiables i sostenibles, per exemple cotxes d’hidrogen. L’èxit de Trump entre els treballadors americans en gran part es deu a les seves promeses de retornar les bones condicions de vida a base de posar aranzels a la resta del món, món que presenta com un munt de països aprofitats. Així de simple!
Les recomanacions de Mario Dragui i Enrico Letta de fer més Europa, es miren amb recel per part de dreta dominant a la UE. Europa va cap a la insignificança, fet que ha quedat patent en el seu pobre paper internacional als conflictes actuals, com el d’Ucraïna. Europa va acotant capdavant el pinxo (cast: matón) americà, acceptant els aranzels sense rèplica, ha acordat gastar set-cents mil milions en la compra de petroli als EUA, accepta que la inversió en «defensa» augmenti fins al 5% del PIB comprometent mig bilió d’euros en la compra d’armament americà. Això últim ja és decebedor, si t’obliguen a gastar aquests diners fes-ho a Europa i desenvolupa la tecnologia aquí i dona feina aquí!
I la gran vergonya: permetre el genocidi de Gaza sense prendre sancions radicals contra Israel cosa que fins i tot demanen els intel·lectuals jueus.
El president Luiz Ignacio Lula da Silva va dir «O Brasil é respeitado», està clar que els líders europeus que ens governen no pensen igual que Lula i el pinxo americà aprofita l’ocasió.
No ens podem refiar de la Xina, però ara tampoc del pinxo americà.