Encantament de Binidonís

Tres soldats anaven de camí de Maó a Ciutadella i sa fosca els agafà en es bosc de Binidonís (Es Mercadal). Veren un llumenaret i creient que seria es de ses cases d'un lloc, hi pigaren cap dret. I allà, enmig des bosc, hi trobaren una casa. —Bé, van dir —ja tenim cobro. Donaren veus i ningú respongué: —Si trobàssim qualque cosa per menjua, ara-vaia, que no hi hagués ningú! —van pensar. I entretant dins es menjador, trobaren una taula parada i ben abundosa i, sense cap cerimònia, se posaren a sopar. Acabant de sopar, pensaren anar-se'n an es llit, i tot just pensant, veren tres alcoves amb un llit parat a cada una.—Tenim millor que escudella—es van dir donant-se la bona nit. S'aficaren an es llit i, de cop, sense sebre com, s'apagà es llum. A l'endemà dematí es trobaren enmig des bosc, sense llit, ni alcova, ni casa. —Com us ha anat? —se preguntaren. Dos tengueren sa sort igual: poc temps després d'apagat es llum, a cada un se li presentà una jove: convengueren en casar-se, feren ses noces i molta gatzara, se n'anaren a dormir quan es despertaren els soldats es trobaren junts, fadrins solters i enmig des bosc, es qui departats i en somnis havien anat de noces i vega. Es soldat tercer digué: —A jo també, tot just s'apagà es llum, se'm presentà una jovençana, i venga parlar-me de casament, i que tira i que daça, i que ens casàssim. Jo li som dit que havia de sebre es parer de mos pares i ella se'n burlà; que desitjava consultar-ho amb mos companys, i ella em digué que voltros, cada u per separat i sense escrúpols de monjo, teníeu a qui fer l'aleta. M'agafà por, me som tapat cap i tot i no som pogut aclucar els uis en tota sa nit. —Doncs: ja podem partir cap a Ciutadella, i lo que és estat que sigui estat. Partiren i arribant dalt Calòritx trobaren tres jovençanes: dues vestides de blanc amb sa cara riallera i s'altra vestida de negre i emmorronyada. — Veus, digué an es soldat de sa por,—si haguessis estat un homo com els teus companys totes tres ens hauríem desencantades. Tu no ho has volgut. Però damunt tu i jo, elles i ells tendran que han passada una nit alegre, i elles podran anar vestides de blanc. A jo em tocarà dur dol... Ells tal vegada arribaran a capitans. Tu sempre seràs soldat ras, que té por... fins i tot d'una jovençana enamoradissa.