Avui tancaré el seguit de columnes cafeteres de l’any 2025 fent unes quantes observacions que crec d’una certa importància.
La primera és que quan vaig proposar, per cinquena vegada, escriure diàriament, creia que seria prou fàcil, atès que el projecte consistia a repassar i seleccionar els escrits de Francesc Camps Mercadal (Francesc d’Albranca) al seu llibre «Folklore menorquí de la pagesia», escrit l’any 1911 i publicat l’any 1918. La primera dificultat va ser ajustar l’escrit de cada dia a la disponibilitat d’espai –devers 2.500 caràcters– mirant de triar articles sencers o parcials que omplissin amb aquesta condició. Puc ben assegurar que la cosa no ha estat gens fàcil, però amb l’ajut de la Redacció d’«Es Diari», especialment na Vanessa, hem arribat a bon port.
Una segona observació és que vaig entendre que calia emprar l’ortografia de l’any 1911, no l’actual, i açò comporta una dificultat afegida a l’hora de transcriure l’original. Sense voler tenim tendència a emprar l’ortografia normativa de la llengua catalana, la qual cosa comporta posar una especial atenció a l’hora de revisar el text, fugint de l’ús dels correctors ortogràfics actuals.
Una tercera observació és que a Menorca i concretament as Migjorn, es va produir un fet de notable importància; es tracta de l’aparició d’una publicació quinzenal que va veure la llum el dia de Sant Pere de 1912 i va durar devers un any, ja que l’últim nombre que tenc controlat va ser del dia 28 de juny de 1913. Cal tenir present que la Gramàtica normativa de la llengua catalana ratificada per l’Institut d’Estudis Catalans i publicada el dia 2/ de novembre de 1917, que era la conseqüència de les Normes ortogràfiques de l’IEC, publicades el dia 24 de gener de 1913, van ser aplicades i difoses per la revista «Llum Nova» a partir del dia 15 de febrer de 1913. Només havien passat 22 dies i a un poble de devers 1.000 habitants ja eren difoses.
Vull retre homenatge als promotors de «Llum Nova», començant pel mestre d’escola Andreu Ferrer Ginart i seguint per un seguit de personatges, com ara Bernat Borràs Piris, apotecari migjorner, que ho va ser des Mercadal, Sant Lluís i Es Castell, conegut pel mal nom de «Bernat Pixera», Jaume Rosselló Orfila –de Maó– el mateix Francesc d’Albranca, Bartomeu Pons Moll, que en va ser director, i, especialment, Joan Estelrich, amb altres col·laboradors protegits per pseudònims com ara «Quatre uis» o «Dos que en fan un».
Demà rematarem aquest espai publicant un vocabulari amb paraules que surten al «Folklore», actualment en desús.