Publica l’Heraldo, que segons la intel·ligència artificial, Benasque és el millor poble per viure. Es troba al Pirineu Aragonès, i conclou: «t’aixeques amb raons per somriure». Un dels principals motius és l’entorn natural. La ciència confirma el relat de moltes persones que naveguen per la xarxa: la seva ubicació i la natura són el principal efecte transformador. Després, s’hi suma l’estil de vida, el ritme pausat i les activitats a l’aire lliure. Tot allò que et desprèn de l’estrès de les grans ciutats i dels hàbits urbans que et fan abraçar la calma.
Una percepció que solem compartir els menorquins sobre la nostra illa. En tot cas, escollir el lloc on viure és una decisió condicionada per factors personals: les necessitats pràctiques, els vincles afectius, i l’estil de vida que cadascú vol mantenir.
«Es Diari» ha estrenat una nova secció d’opinió nomenada: «Ajuda’m, parla en català», pensada per visibilitzar i promoure l’ús de la llengua a Menorca. Aquesta iniciativa dona veu a persones que expliquen la seva relació amb l’idioma, com el van aprendre, com el viuen, i per què el consideren important en el seu dia a dia.
L’espai que gestiona l’associació «Fem-ho en Català» és una manera de reivindicar la normalització lingüística, des de l’experiència personal, amb testimonis diversos que reflecteixen la pluralitat de Menorca i que romp perjudicis. Mostra com persones d’origen divers a la nostra illa utilitzen el català com una llengua útil i estimada per facilitar la seva integració lingüística i social.
Maria Jesús Neira, peruana, ens diu que el català és «una via cap a la participació plena en la vida social menorquina».
Ana Mª Galindo va conèixer la seva parella a Granada, mentre estudiaven, i allà rallaven castellà. Quan es va traslladar a Ciutadella, tot era nou: sons, paraules... Se li va encendre la curiositat i «jo també vull entendre tot el que diuen. Aquesta curiositat em va motivar a aprendre la vostra, i ara la meva llengua».
Sandra Rivas, de Colòmbia, ha estat Patge dels Reis d’Orient as Mercadal els darrers anys. Per ella, «per integrar-se en una nova comunitat és fonamental entendre i poder expressar-se en la llengua del context».
Vicente Lozano, d’Alacant i d’un temps franquista en què el castellà era majoritari a les cases, va canviar de llengua a Menorca. Explica: «La meva dona i jo dúiem més de 10 anys rallant-nos en castellà, encara que ella sempre ha sigut catalanoparlant».
Soraya Villamo, de la República Dominicana, ho té clar: «sé amb tota certesa que a parlaria anglès a Anglaterra i alemany a Alemanya, si residís allà».
Filippo Briganti, italià, fa 23 anys que viu a Menorca. Mai s’ha sentit exclòs per qüestions de llengua, però afirma que «aprendre català és fonamental per integrar-se plenament».
AQUESTS TESTIMONIS ENRIQUEIXEN Menorca. Perquè qui fa seva la llengua, incorpora també la cultura, els valors i l’essència de la nostra illa en la seva manera de viure. Com deia Joan Fuster: «La llengua és l’expressió més profunda d’una comunitat». I quan algú decideix fer-la seva, no només aprèn paraules: s’hi acosta i s’hi implica».
Acabaré el titular: «La meva terra és allà on m’hi sent part».