Tenia idea que el gripau era el mascle de la granota. Anava errat, són dos amfibis diferents amb mascle i femella. Un tòtil o tòtila és un gripauet, ja que petit i rabassut no supera els cinc centímetres. És saltimbanqui, emperò va feixuc i està mancat d’habilitat, per açò ha donat nom en sentit desfavorable a les persones aturades, amb poca vivesa i manya, que estan embambades, contemplant alguna cosa.
Curiosament fem servir el femení tòtila i no tòtil, per referir-nos a homes. En l’esport es diu que «és una tòtila» un jugador –Romay, Dueñas, Salinas– que aporta al joc corpulència i alçada, però lent de moviments, mancat de vivor i pilleria, no treu es geni, mai apreta al córrer, falla jugades fàcils i és clar, tot junt exaspera als aficionats.
Dues dones conversant: -Ma filla no troba res per llogar, ella i els fiets tornaran a viure amb noltros. Demana l’altre: I que tindràs prou casa? Tenir ‘prou casa’ es refereix a si tindrà suficient espai vital, si serà saludable i confortable.
Teníem prou casa, estàvem preparats per una immigració tan abundant? Era suficient la immigració per motius humanitaris i per cobrir el descens de natalitat? A qui convé, obrir tant l’aixeta d’entrada? Convé a grans indústries agrícoles i hoteleres amb alts beneficis i una expansió enorme. També a El Corte Inglés, Carrefour, Alcampo, Eroski, Ikea, Leroy Merlin, Media Markt… grans empreses que utilitzen mà d’obra barata i que rarament contracten treballadors nacionals majors de 40 anys. No és estrany que urgeixin al Gobierno un pla per dur milers de treballadors de fora.
Diversos economistes alerten del model productiu basat en feina mal pagada, a la llarga aporta menys del que rep i fa baixar la renda per càpita, com ha passat a Balears. El creixement turístic i la immigració que comporta convé a alguns, a la gran majoria no.