Tanta queixa, tanta queixa sobre el jovent dels països subdesenvolupats i resulta que els joves marroquins estan passant la mà per la cara a espanyols i portuguesos amb aquestes protestes contra la celebració del Mundial de futbol 2030, entre altres causes. La generació Z del Marroc, més de 8 milions de ciutadans entre 15 i 29 anys, més de la meitat a l’atur i un 25 % sense estudiar ni treballar, fa dies que reclamen als carrers millores efectives en sanitat i educació, la persecució de la corrupció i més oportunitats laborals, al mateix temps que criden repetidament contra l’organització (compartida amb Espanya i Portugal) del Mundial 2030: «Volem hospitals, no estadis!» o «No volem el Mundial: volem sanitat»! Criden, inútilment, per descomptat, perquè ja s’encarregaran els empleats del rei alauita i la cúspide de la seva església, que funcionen en perfecta sintonia, d’apaivagar les protestes al preu que sigui, de manera que tot continuï igual i se celebri el Mundial en pau i harmonia, que és el que interessa a la UEFA, als governs respectius i al cúmul d’empreses que en trauran sucosos beneficis.
Aquí, molt més reposats, ja es constituí el passat febrer (Reial Decret 99/2025) la bigarrada Comissió Interministerial que ha de preparar aquesta Copa Mundial FIFA 2030 i que anirà amollant directrius i manaments sens fi que desembocaran en una inacabable despesa de diners públics que es dedicaran a la construcció d’infraestructures (moltes directament regalades als clubs de futbol i d’altres entitats privades), la seguretat, el protocol i les moltes altres despeses que ens suposarà aquest esdeveniment. I que culminaran en la publicació en el BOE de les múltiples i generoses exempcions i bonificacions fiscals amb què serà regat aquest Mundial de futbol 2030, com tots els esdeveniments similars, perquè la UEFA i els seus dirigents no mouen un dit fins que aquestes regalies els són garantides oficialment. Tothom tranquil, d’aquí a quatre dies les protestes al Marroc seran història silenciada, els reis continuaran gaudint de les seves fortunes i els dirigents de la UEFA dels seus habituals privilegis fiscals. I els súbdits podran gaudir de més futbol, i de la llibertat d’afegir-hi o no unes canyes.