Gargall i Sipiot són sinònims, diria que gargall és més utilitzat per açò ve molt bé, que un grup de música ciutadellenc de hip-hop/rap es digui dos Sipiots o Sipiots, un nom autèntic, que distingeix, cau en gràcia i ajudarà a que la paraula sigui coneguda i emprada.
Quan dus un bon remec segregues abundant fluid mocós, que s’acumula al nas, la gargamella o els bronquis. En aquesta situació és una necessitat per força fer una escopinada, que és «una porció de saliva que s’escup llançada de la boca d’un sol cop».
Per cert, una escopidera era un recipient destinat a escopir-hi. Com un orinal tenia la consideració d’objecte higiènic domèstic, record haver-ne vist una en un racó de la barberia. Alguns clients preparaven sonorament el llançament salivar i eren autèntics virtuosos en l’art d’enviar a certa distància el projectil a l’interior de l’utensili.
La saliva d’una escopinada és densa, però no du moc o en du poc, per tant, el substantiu escopinada fa una mica curt per donar nom a secrecions més espesses i de tonalitats verdoses. Si ve carregadeta, entremesclada de mucositat és apegalosa i enganxosa, li diem gargall o sipiot. Probablement vostè té l’habilitat de desferrar aquest molest moc, rascant la gargamella com qui fa gàrgares en sec i pujant el gargall a la llengua. Si és al nas, és suficient inspirar fort per baixar-lo i només queda llençar-lo amb força per la boca.
«Qui al cel escup, a la cara li cau» vol dir dur a terme males accions, que es tornen contra qui les fa i el perjudiquen. Els palestins tenen tota la raó, però la facció terrorista islàmic-yihadista de Hamas havia d’haver resguardat i protegit el seu poble, deixant la lluita armada. El govern jueu, executant un genocidi amb irritació i esperit de venjança, ha arruïnat l’immens patrimoni que atresorava per ser víctima de l’Holocaust. Cap dels dos faran de Palestina una terra baix el sol per viure en pau.