Espiritualitat difusa

Haurem d’esperar una temporada per veure si repunten les vocacions religioses arran del nou disc de Rosalía (na Rosalia, com diuen molts amb una familiaritat que vol i dol), però tal com està el pati el més probable és que ho notin les esglésies evangèliques en voga o en aquests grups que han aconseguit que Trump, i els milionaris que l’envolten, resin en públic amb les mans agafades, més que no l’única i vertadera. I és que la cantant, en aquesta etapa de fervor o espiritualitat o el que sigui que li ha agafat, i amb tot el dret, no pot promocionar una confessió concreta, perquè això li suposaria oposar-se a la resta, que també són mercats saborosos. O sigui que entusiasme místic tot el que calgui, guarnit de la imatgeria i el vestuari escaient, que són igual negoci, però sense ofendre ningú, ni de lluny, que el mal rotlle és enemic del màrqueting i més en temps de transversalitat i «tothom té raó». Ho ha comentat la directora basca Alauda Ruiz de Azúa, que acaba de fer una pel·lícula sobre una jove que també té inquietuds místiques (i sort que ja l’ha estrenat, que si triga li adjudiquen el guió a na Rosalia): «Hi ha un món en el qual poden conviure perfectament Tinder, Bad Bunny i el sentiment religiós», i que això genera tolerància cap al fet religiós. Només faltaria. Tampoc no ha dit que hi ha un món en el qual conviuen perfectament el dret hipotecari, Niels Bohr i la programació en Haskell, segurament perquè l’esforç que exigeix entrar-hi no et deixa gaire temps ni energia pels afers diguem-ne espirituals ni per continuar desplaçant el dit sobre la pantalla del mòbil, que és molt més entretingut. Res, que cadascú faci amb el seu temps el que vulgui o sàpiga, i viceversa, i que cadascú aprofiti els ingredients culturals que conegui per cantar o vendre el que pugui, o ambdues coses. Si la música de Mozart s’ha emprat per vendre paper higiènic, per què l’espiritualitat no hauria de ser útil per vendre discos (mentre se’n facin) i entrades per concerts? I sobre el problema que afligeix els que diuen que Rosalía promociona una espiritualitat difusa i no pas la religió vertadera, res millor que el consell volterià: una religió és dictadura, dues guerra i moltes la llibertat.