Pot semblar una bestiesa açò que acab d’escriure com a títol, és a dir, dedicar una cosa a ella mateixa, però no acaba se ser així.
Més d’una vegada he repetit allò que deia Ruiz i Pablo sobre l’escriptura al pròleg de «Per fer gana, caldereta d’articles menorquins» datat el darrer dia de febrer de 1895: Diu l’escriptor «Açò de s’escriure, per es qui té vergonya, no és un ball encantat, en es qual succeeix que es qui el treu fa sonar lo que vol».
Àngel no podia endevinar o pronosticar com aniria, amb el pas del temps, «l’escriptura» i, molt manco, l’aparició d’açò que se’n diu ‘IA’ o ‘AI’ segons sigui un acrònim castellà -o català- i anglès. Diuen els que en saben que, avui per avui, aquestes eines informàtiques són capaces d’escriure qualsevol cosa, atenent un punt de partida concret i, com més concret, millor.
I davant el greu problema de no saber què escriure a aquesta columna que du per títol «Esquitx», en la seva accepció de «cosa petita o insignificant», a vegades molesta, ara us reproduiré com ha anat la meva petició. He emprat l’eina més comú, gratuïta I li he demanat que m’escrivís un breu article sobre la paraula «esquitx» i la resposta ha estat aquesta:
«Esquitx: l'essència del petit que deixa empremta.
En la llengua catalana, la paraula esquitx significa «esquitxada», una petita gota que es desprèn i viatja més enllà del seu origen. Però més enllà del seu sentit literal, esquitx encarna una poderosa metàfora sobre la vida i les petites coses que poden marcar una gran diferència. Un esquitx pot ser una idea que sorgeix de manera inesperada, un somriure que il·lumina un dia gris o un gest que transforma una relació. Són aquestes accions diminutes que, encara que semblin insignificants, tenen el poder d'estendre's, de tocar els altres i de generar un efecte en cadena. A l'art, a la ciència o a la vida quotidiana, els grans canvis sovint comencen amb un esquitx: una intuïció, una paraula o un instant d'inspiració. Recordar el valor del que és petit és reconèixer que cada detall, cada espurna, pot donar origen a quelcom molt més gran. Així, esquitx no és només una paraula: és una invitació a mirar el món amb atenció, a valorar les gotes que ens esquitxen de vida i a ser nosaltres mateixos un esquitx de llum en el dia d’algú més».
Us puc ben asegurar que no tornaré a fer ús d’aquesta eina dels dimonis editorials o, almanco, si ho torn a fer, m’amagaré darrere un pseudònim, per tal de no passar vergonya. Per part meva provaré de seguir fent «esquitxos» personals, no tan recaragolats ni aparents com el que heu llegit.