Una setmana ha bastat perquè govern i oposició es posessin d’acord a Ciutadella per renunciar a la inversió de 5,3 milions d’euros que Ports havia previst a Cala en Busquets per fer una marina seca. Ha estat com una alineació d’astres: l’oposició ecologista i veïnal ha coincidit amb el rebuig al projecte per part del Club Nàutic, que veia en la instal·lació el risc d’atreure alguna empresa de fora que amenacés el seu control sobre els amarraments.
Com canvien les coses. L’any 2018, amb Marc Pons com a conseller, es començava a parlar d’un Pla General de Ports que apostava per les marines seques per resoldre les llistes d’espera sense haver de fer més amarraments. Una d’elles era la de Cala en Busquets, una zona totalment integrada en el port i que ja és plena de barques. Tres anys més tard, el mateix govern d’esquerres adjudicava la redacció del projecte que el PP s’ha limitat a culminar. Al final, però, quedarà a un calaix.
La normalitat amb què s’accepten les inversions i millores en les infraestructures al port de Maó contrasta amb el rebombori que s’aixeca cada vegada que es planteja fer una actuació a Ciutadella, fins al punt d’aturar-la. És una llàstima que no es critiqui amb el mateix èmfasi, per exemple, l’impacte que té l’acumulació de barques dins les tanques al camp. Tenint en compte que les embarcacions hi són igual, no és millor tenir una instal·lació adequada per emmagatzemar-les?
El més probable és que aturar la marina seca de Cala en Busquets no redueixi la pressió sobre el litoral. Sí que se’n farà una, per exemple, a Maó, i segur que no falten candidats a Mallorca i Eivissa per quedar-se amb els doblers que Ports tenia reservats per a Ciutadella. A Menorca ens podem permetre el luxe de renunciar a inversions, com ho hem fet amb projectes dels fons europeus, el conveni de carreteres o els projectes estatutaris. En perdre oportunitats som experts.