No sabem si Trump durà el seu país al fantàstic regne de MAGA («Fem gran Amèrica un altre cop», fantàstic perquè ningú mai no podrà confirmar que s’hi ha arribat), però sí ha aconseguit que desenes de milers de treballadors públics facin aquests dies coes interminables per obtenir aliments, dins el programa WIC, perquè fa més d’un mes que no cobren pel tancament del govern federal. El programa WIC, acrònim de «Dones, nadons i nins», ofereix nutrició adequada i assistència sanitària a les persones amb baixos recursos, i ara s’hi acullen bona part dels gairebé tres milions de treballadors públics als quals el govern federal deixà de pagar els sous, l’1 d’octubre, pel desacord entre republicans i demòcrates sobre el pressupost estatal. Com a fruit d’aquest tancament patronal de l’estat, prou freqüent als EEUU, els punts d’assistència WIC i d’agències similars s’han vist col·lapsats per persones i famílies que no poden fer front a llurs despeses bàsiques i han de recórrer a aquest subsidi públic d’aliments. Xoca, a les imatges, que els afectats hi vagin gairebé tots en cotxe: una altra peculiaritat d’aquell gran país, aquesta de les que fan poca gràcia.
El government shutdown nord-americà n’és una altra raresa poc envejable. Els europeus el veiem a distància i en fem befa, i alenam perquè la situació mai no ens afectarà, tot i que algunes veus proposen que se n’adopti alguna versió, per exemple deixant sense sou els representants públics mentre no aconsegueixin aprovar els respectius pressuposts. Que ningú no pateixi: això no passarà mai, i és fàcil entendre’n el motiu. Tanmateix, la lliçó més gran del shutdown ianqui sorgeix de veure com els defensors de la reducció de l’estat gairebé fins l’abolició, amb tota excitació i xerrameca, estan convencent els seus conciutadans, i amb fets concloents, que només l’estat els assisteix en situacions extremes i de màxima necessitat. No sabem què pensen sobre el regne de MAGA el bibliotecari de Tennessee o la investigadora de Minnesota que han fet coa (encara que sigui en cotxe) en els punts WIC per donar de menjar als seus fills, després d’haver-se assegurat que podien aprofitar legalment aquesta cartilla de racionament i d’inscriure-s’hi, però és fàcil imaginar-ho.