Ja estem al novembre. Temperatures estivals. Recordeu la majoria de vosaltres menjar castanyes en aquesta època però amb guants. Sí, l’escalfament global és galopant. Els canvis climàtics anteriors al llarg de l’existència milionària del planeta duraven milers d’anys, mai hi havia hagut un tan vertiginosament ràpid, només dècades. Tenim realment un problema molt greu. Sense una intervenció urgent serà molt difícil aturar el col·lapse climàtic al qual estem abocats.
«I ningú afluixa». Aquesta és la frase contundent que m’ha inspirat un company del Txoco de Sant Lluís, que m’he trobat casualment pel poble i anava amb una samarreta de mànigues curtes. Un dijous al mes un bon grup d’amics ens reunim al voltant d’una taula per gaudir d’un bon àpat i del bel cant. Els bons moments a la vida són al voltant d’una taula compartint el mateix menjar. Sabíeu que un àpat, un panxó, també rep el nom d’àgape?
I què àgape en grec vol dir amistat?
«I ningú afluixa». Sí, per mitigar la crisis climática és urgent que, no un, sinó tothom, davallem l’actual desmesurat consum energètic, i cal que tots ens posem d’acord en anar més a poc a poc, no consumir tantes coses, no agafar tants avions, i més. Però tothom.
Però «ningú afluixa». Algú hauria de començar portant un estil de vida més sostenible i estirar la resta a gaudir d’una vida més calmada i gratificant.
Menorca, reserva de la biosfera, podria ser realment un indret per començar a afluixar. Fàcil, més àgapes, amb productes locals, no fa falta tants productes animals i sobretot més cants, que qui canta el seu mal espanta.