Els darrers dies hem publicat dues notícies molt rellevants: una sobre el nombre de turistes que han visitat l’Illa enguany i una altra sobre l’evolució demogràfica de Menorca. Ambdues estan molt més relacionades del que podríem imaginar.
Tot apunta que aquest any Menorca tancarà amb xifres rècord de visites turístiques, situant-se al voltant d’1,8 milions de visitants. Seran uns 140.000 més que l’any passat, amb un increment percentual que pot rondar el 8 per cent. Encara que la despesa turística no hagi crescut al mateix ritme i que probablement els visitants hagin passat manco dies a l’Illa, és evident que cada vegada ve més gent i que l’impacte del turisme sobre Menorca és cada cop més gran. Per posar-ho en perspectiva: fa 20 anys arribaven a l’Illa al voltant d’un milió de turistes anuals, és a dir, gairebé la meitat dels d’ara.
Com més turistes rep Menorca, més necessitat hi ha d’ampliar la població activa per poder atendre’ls. Per això no sorprèn que la població de l’Illa creixi any rere any, sobretot gràcies a les persones que venen de fora a treballar. Actualment hi ha prop de 103.000 persones censades, un 1,7 per cent més que fa un any. D’aquestes, unes 24.400 han nascut a la Península i prop de 22.000 a l’estranger, cosa que suposa increments anuals del 2,4 per cent i del 5,6 per cent, respectivament. Aquestes dades confirmen que el creixement demogràfic es deu principalment a la immigració, tant de fora d’Espanya com de la resta de l’Estat. Si ho comparam amb el 2005, quan el cens no arribava als 86.700 habitants, veim que en 20 anys Menorca ha guanyat unes 16.000 persones.
És un fet: com més turistes arriben, més treballadors fan falta. I com més visitants i residents hi ha, més recursos es necessiten per satisfer totes les seves necessitats. El problema és que vivim en una illa, on recursos com l’aigua, la gestió de residus o l’habitatge són limitats. Si continuam amb aquests increments, no hi haurà qui pugui viure a Menorca.