És prou sabut que per damunt Menorca podem trobar petjades d’un caramull de parells de peus, la major part de gent desconeguda, tret d’una petita quantitat de personatges que han destacat pels seus fets. No obstant açò, de tant en tant n’apareix un personatge de qui no en sabíem res i resulta convenient mirar de saber qualque cosa d’ell.
Espanya ha destacat, entre altres coses, per la seva afició a organitzar guerres civils; el segle XIX en podem citar tres anomenades «carlines», per allò de l’enfrontament dels seguidors de l’aspirant al tron, Carlos Maria Isidro de Borbón, i els partidaris de la seva neboda Isabel, filla del «rey felón», a més d’un parell o tres dotzenes de «asonadas» que eren com a «alzamientos» que no van progressar. Es veu que no tenien res millor a fer.
L’origen d’aquest esquitx és la lectura d’un llibre, «La España vacía», (de Sergio del Molino) de lectura molt recomanable, on he descobert un personatge, Ciro Bayo que, pel que sembla, va passar una temporada a la Mola devers l’any 1876, com a presoner de la tercera guerra carlista (1872-1876). Un servidor, al llarg de la seva vida ha fet de tot i molt, i una cosa a destacar, absolutament involuntària, va ser que el servei militar el vaig fer com a sergent de complement a Maó (havia de ser alferes, però l’esperit militar era un poc xerec) i que entre els fets a destacar hi ha que em va tocar fer de «jefe de la guardia de la Penitenciaria Militar de la Mola» tres o quatre vegades. L’any 1966 la llista de presoners –«penitos els hi deien» – no passaven de les tres dotzenes, quantitat molt enfora dels centenars que es parlava temps enrere. Desertors, homosexuals i «testimonis de Jehovà» componien el grup de «penitos». Sembla que durant molts anys era la destinació carcerària més propera que les Canàries I més llunyana de la Península .
Ciro Bayo és un personatge a reivindicar: nat a Madrid l’any 1860, va estudiar Dret a Barcelona i va viatjar per tota Europa, fins que va decidir partir cap a Amèrica del Sud, primer a L’Argentina on va fer de mestre d’escola, després a Bolivia, on va viure 8 anys, tornant a Espanya l’any 1900, residint primer a Barcelona i finalment a Madrid on va morir, vell i pobre, l’any 1939. Una obra seva a destacar és el «Vocabulario criollo-español sud-americano», amb l’objectiu de traduir a l’espanyol el castellà de l’Amèrica espanyola. Poca broma. Ara que, diu Es Diari, es celebrarà la «Semana de la Hispanidad», seria bo reivindicar la figura de Ciro Bayo.