Poc es podria haver imaginat en Magí Camps Carretero (Es Castell 1933-2010) conegut com a «Magí sa Mona» que una ocurrència seva servís per a donar una segona accepció a la paraula «pomada», denominant així una beguda alcohòlica de gran consum a Menorca, especialment a les festes patronals i, darrerament, en la seva versió granissada.
Dit açò, el dia 28 de novembre Es Diari publicava una nota titulada «La «pomada es ya una bebida en el diccionario del IEC», acrònim d'«Institut d’Estudis Catalans», la qual cosa em va recordar que a la meva primera joventut la beguda alcohòlica més freqüent era la «pellofa» paraula que surt al Diccionari Català Valencià Balear que la defineix com a «Beguda feta amb gin de Maó i llimona», definició poc precisa, atès que d’acord amb la meva memòria era un poc de gin amb una pell de llimona (una pellofa) i un esquitx més o manco llarg de sifó a més d’un glaçó de gel. Aquesta definició pot donar lloc a confondre l'antiga beguda amb l’actual «pomada», on el suc de llimona és part important, però no la «pellofa» que de llimona només tenia la pell.
Sembla que l’origen de la «pomada» ve dels darrers anys 60, quan en Magí regentava un bar de Baixamar. Per aquells temps en Magí, aficionat al gin com tanta altra gent, estava aparellat amb una dona estrangera que quan el veia beure li demanava «¿que bebes Magin?, ell li contestava «pomada, pes ventrei» atès que li havien restringit el consum d’alcohol. Quan un client li demanaven un gin amb llimonada, deia irònicament: una pomada?
Personatge peculiar aquest Magí, bon cantant i amant de la guitarra de manera que, a la llosa del cementeri des Castell hi ha gravada una mitja guitarra i el puc recordar amb un «bisoñé», camisa hawaiana i un cotxe americà de grans dimensions i descapotable. També era molt aficionat als cavalls, especialment al trot enganxat i, segons diu Xavier Martin al quadern de folklore: d’al·lot tenia molta habilitat a pujar pels arbres, feia tombesses... i d’aquí el sobrenom de «Magí sa mona».
Podeu veure que a vegades l’origen de certs significats és prou curiós i curiós és també que la paraula «pomada» que només tenia una accepció: «Mescla de greix i d’altres ingredients emprada com a cosmètic o com a medicament». Ara en tengui una segona: «Beguda tradicional de Menorca consistent en una mescla de ginebra i llimonada».
A tot Menorca?, no exactament, a la capital de ponent la «pomada» només la venen a les farmàcies.
Bon any 2026.