Anava a titolar la columna empatxats de festes, que també, però sobretot tenim un empatx d’aquest bufó, malcriat de color taronja de nom Trump.
Recordem que estem parlant d’un líder altament corrupte, un criminal conegut que va utilitzar el seu alt càrrec per fer-se milionari, i que ha manipulat eleccions per mantenir-se al poder, que ha utilitzat el seu exèrcit contra els seus propis ciutadans, que ha protegit els seus amics corruptes i ha castigat els seus enemics polítics i que està pendent de varis casos judicials quan acabi la seva presidència.
I ara saltant-se tots els acords internacionals, els de l’ONU, el món de la diplomàcia, tot allò que amb tant d’esforç s’ha anat construint des de la segona guerra mundial, aquest bufó taronja ha atacat un país sobirà i ha segrestat el seu president, que també té els seus pecats, però saltar-se la jurisdicció internacional i aplicar la llei del més fort és alguna cosa inaudita.
O potser no seria tant inaudita, l’imperi americà ja ens té acostumats que quan necessita recursos energètics o minerals arma una guerra amb qualsevol excusa, Irak, Líbia, Nigèria i ara Veneçuela. I les accions armamentístiques cada vegada donant més beneficis. Ho sabem la guerra és un gran negoci, i no hi ha cap guerra que tingui la honestedat de confessar: jo mato per robar.
Veneçuela té les reserves de petroli més grans de tot el món.
I sí, també estem empatxats de tantes festes seguides tan insostenibles pel planeta.
No hauríem d’aturar-nos i pensar què estem fent?
Només tenim un camí: la Pau. Gràcies per arribar fins aquí.