Fa setmanes que els Estats Units i Israel van declarar la guerra a l’Iran. Setmanes d’actuacions i de paraules esfereïdores. De morts, de destrucció, de míssils, de mentides, de manipulacions, d’ultimàtums i d’intents de negociació. Mentre escric aquest article, sembla que hi ha un alto el foc, encara que Israel no hi inclou el Líban i, per tant, el conflicte no s’ha acabat. Sense oblidar el genocidi de Gaza, que encara continua. El president espanyol no es va deixar arrossegar pel sense sentit de Trump i Netanyahu, i va proclamar un rotund no a la guerra que altres líders europeus van haver de seguir. Però on ha quedat el dret internacional en una guerra sense previ atac i sense resolució de l’ONU? En mans de qui estam?
Aquesta setmana han començat els judicis del cas Kitchen i del cas Koldo, casos de corrupció protagonitzats pels dos partits majoritaris de l’estat espanyol. El primer afecta el govern de Rajoy, una operació secreta del Ministeri de l’Interior per espiar l’extresorer del PP i robar els documents que comprometien dirigents del partit implicats en el cas de la Gürtel, el de la caixa B, plena de doblers procedents de comissions il·legals. L’altre cas afecta el PSOE i fa referència a possibles trames de corrupció durant la pandèmia, relacionades amb l’exministre Ábalos i amb la compra de mascaretes. Tot, és clar, presumptament, no fos cas. I tot, és clar, en mans d’una justícia que de cada vegada inspira més poca confiança.
Avui, 12 d’abril, fa noranta-cinc anys que els partits republicans van guanyar les eleccions municipals a les grans ciutats espanyoles, fet que va provocar l’exili d’Alfons XIII i la proclamació de la II República dos dies després. Ja sabem com va acabar la voluntat del poble. El cop d’estat, la guerra civil, la dictadura franquista, la repressió, els reconeixements als morts del bàndol guanyador i l’oblit dels perdedors, amagats dins fosses comunes la majoria de les quals, encara avui, resten sense exhumar per a vergonya de la nostra democràcia. I, mentrestant, el rei emèrit, l’hereu del dictador, el patriota que viu a Abu Dhabi amb una fortuna injustificable de la qual no vol pagar impostos, va fer acte d’aparició en una plaça de toros sevillana, aclamat per la multitud.
Vist el panorama, deixau-me acabar amb les imatges de la Terra que ens han regalat els astronautes de la missió Artemis. D’una bellesa i una serenor que contrasten amb el que passa en aquest món en què vivim. Encara que segur que n’hi haurà que diran que són falses.